Arxiu de la categoria: Biografies

Cabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de

6 Respostes

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Governador de València (1479-1503). Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. Coper de Joan II el Sense Fe (1467), al qual fou fidel durant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492).

Nomenat governador per Ferran II el Catòlic, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac.

De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern.

Cabanilles i Palop, Antoni Josep

7 Respostes

(València, 16 gener 1745 – Madrid, 5 maig 1804)

(o Cavanilles)  Botànic i sacerdot. Preceptor dels fills del duc de l’Infantado, amb el qual es traslladà a París (1777-89), on assistí a les classes dels naturalistes de Lamarck, Jussieu i Desfontaines.

Escriví Monadelphiae Classis Dissertationis decem (1785), Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-97) i Icones et descriptiones plantarum (1791-1801), en sis volums.

Fou director del jardí botànic de Madrid (1801).

Cabanilles, Joan Baptista

2 Respostes

(Algemesí, Ribera Alta, 6 setembre 1644 – València, 29 abril 1712)

Compositor i organista de la seu de València des del 1665, és tingut per un dels músics més notables de l’època.

De la seva producció, se’n conserven gallardes, tientos, passacaglie, tocates, nadales, una missa i un Magnificat (a 6 i 12 veus).

Cabanes i Prunés, Estanislau

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)

Pintor. Destacà també com a dibuixant.

Cabanes i Pastor, Francesc

Deixa un comentari

(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)

(dit el Genovès)  Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.

Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).

El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.

Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.

Cabanes, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – València, segle XVI)

Pintor. Actiu a València entre el 1472 i el 1538. Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià.

En 1493-94 pintà el retaule de la capella de la Generalitat de València, i l’any 1506, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús i la taula d’estil italià que representa la Santa Cena, conservada avui a l’ajuntament de València.

Cabanelles i Cladera, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)

Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.

Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).

Cabanellas, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Escriptor i periodista.

Publicà Le cicerone français à Palme de Majorque (1845), les obres d’aparició periòdica L’Exotique (1843) i Le Franc Observateur (1849), Memòria bibliogràfica (1851), i les obres teatrals, en castellà, La momia (1852) i Honra y amor (1861).

Caballero i Muñoz, Francesc

1 Resposta

(València, 23 abril 1894 – 22 gener 1982)

Escriptor. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes” i a diverses publicacions periòdiques. Va ésser un dels signants de les Normes de Castelló (1932).

És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).

Després de la guerra civil publicà poesia inequívocament franquista.

Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 juny 1740 – Roma, Itàlia, 28 abril 1829)

Jesuïta i polígraf. Era de família procedent d’Extremadura. Visqué uns anys exiliat a Itàlia, arran de l’expulsió de l’orde.

S’establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics (De prima typographiae hispanicae aetate specimen, 1793) i estudis, en alguns dels quals ocultà el seu nom veritable. Els més remarcables són Observazioni sulla Patria del Pittore Giuseppi di Ribera detto lo Spagnoletto (Roma, 1796), Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa (1814-16) i Observaciones americanas y Suplemento crítico a la historia de Méjico, que restà inèdita per l’oposició que hi féu la censura espanyola.