(València, 1702 – segle XVIII)
Violinista. Fou considerat un dels millors del seu temps.
Campos, Vicent
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Campomar, Domènec
(Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)
Paleògraf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca.
Escriví un Método para… leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.
Campoamor i Campoosorio, Ramón de
(Navia, Astúries, 24 setembre 1817 – Madrid, 11 febrer 1901)
Poeta post romàntic.
Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851).
Campo i Pérez, Josep
(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)
Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.
El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.
Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.
Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).
Campo i Pérez, Andreu
(València, 1822 – 1879)
Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.
Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.
Campo, Miquel del
(Aiora, Vall de Cofrents, segle XVIII – País Valencià ?, 1819)
Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d’Aiguaviva, des del qual passà al d’Alzira.
És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800).
Campins i Barceló, Pere Joan
(Palma de Mallorca, 14 gener 1859 – 24 febrer 1915)
Bisbe de Mallorca (1898-1915). Ordenat el 1882, estudià després a Toledo, on es llicencià en teologia i en dret canònic (1885-86), i tornà a Mallorca. Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-sion. Fou canonge magistral de la seu de Mallorca (1893-98), catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Jacint Maria Cervera (1897).
Nomenat bisbe (1898) a instàncies del clergat de la diòcesi, promogué una gran activitat (erecció de noves parròquies, reforma dels corrents litúrgics i del pla d’estudis, creació de l’arxiu històric (1899) i el museu arqueològic diocesà i reforma del presbiteri de la seu (1904), que encarregà a Antoni Gaudí).
Amb Antoni M. Alcover com a vicari general, fomentà l’obra del seu Diccionari, defensà la llengua en la línia dels bisbes de la Renaixença i creà al seminari una càtedra de llengua i literatura mallorquines (1898). Publicà un catecisme en català, de gran difusió així com diverses pastorals.
Campins i Ballester, Llorenç
(Palma de Mallorca, 1 juliol 1726 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1785)
Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela (1762).
Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela.
El 1971 li fou retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.
Campedroni, Francesc
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
Campbell, Colin
(Anglaterra, segle XVII – segle XVIII)
Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca).
Autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes Balears. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor.
A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.
