Arxiu de la categoria: Biografies

Canals i Frau, Salvador

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 28 maig 1893 – Olivos, Argentina, 5 febrer 1958)

Etnògraf. Emigrà a l’Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940).

És autor de més d’un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina.

Canals, Pere

Deixa un comentari

(Xàtiva ?, Costera, segle XIV – València ?, segle XV)

Frare dominicà i teòleg. Era germà d’Antoni. Gaudí de la protecció reial.

Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí I l’Humà.

Canals, Gaspar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Argenter. El 1552 formava part del Consell de Cent.

Camus de Beaulier, Germain

Deixa un comentari

(França, segle XVII)

Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent.

Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar.

Camps i Mercadal, Francesc

1 Resposta

(es Migjorn Gran, Menorca, 27 març 1852 – 3 maig 1929)

Metge, erudit i folklorista. Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona (1878) i s’establí as Migjorn Gran.

Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment a la “Revista de Menorca”. Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca, que arribà a fer-se popular a Menorca.

Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa; publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia (1894). La seva obra més important es Folk-lore menorquí (De la pagesia) (1918-21), premi de l’Ateneu de Maó (1912).

Camps i Gallego, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1907 – ? )

Violinista. Féu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest (on estudià amb Jenó Hubay), per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova.

Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació (1943) fins l’any 1958, any en què s’incorporà a l’orquestra simfònica de Madrid com a concertino.

Camprodon i d’Armengol, Teresa de

Deixa un comentari

(Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)

Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos.

El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n’obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Campredon -artistes, s XIII/XIV-

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)

Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:

Bartomeu Campredon  (Perpinyà, segle XIII – segle XIV)  Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Campredon  (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV)  Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.

Arnau Campredon  (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.

Campos i Vassallo, Rafael

Deixa un comentari

(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)

Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.

Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.

Campos i Carreras, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 9 novembre 1840 – 16 octubre 1870)

Escriptor. Fundà i dirigí “El Semanario Católico”.

Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).