(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(Ciutadella, Menorca, 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1953)
Periodista. Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella (1886-87) i escriví la novel·la Catalina: novela histórica (1886).
El 1888 va emigrar a Amèrica i el 1892 s’establí a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” (1919-21), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.
(Ciutadella, Menorca, 23 novembre 1757 – 14 setembre 1832)
Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823.
Deixà nombrosos escrits biogràfics, filosòfics i de botànica aplicada a la medicina.
(Barcelona, segle XV)
Brodador. Consta que, el 1421, realitzà un encàrrec per al bisbe de Vic Alfons de Tous.
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’un Llibre de documents polítics i morals.
(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)
Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).
Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.
(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)
Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.
(València, 23 maig 1964 – )
Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.
Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.
En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.
(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)
Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.
En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.
És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.
(València, segle XIX – segle XX)
Productor i director cinematogràfic. Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta.
Realitzà el primer film important del Païs Valencià: El tribunal de las Aguas (1905), rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pel·lícules amb argument, com El ciego de la aldea (1907) i El tonto de la huerta (1912, inspirada en La barraca, de Blasco i Ibáñez).
Produí també films de tema taurí (La lucha por la divisa, 1909) i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps.
