(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Dama. Era filla de Ferran Dias. El 1279 es casà amb Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran. El seu marit rebé del rei, el mateix any, la senyoria de Sogorb i altres terres.
La seva única filla, Constança de Sogorb, es casà amb un dels més poderosos nobles d’Aragó, Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc de Luna.
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor i religiós. Publicà poemes i opuscles històrics en castellà.
(Viver, Alt Palància, 1562 – València, 23 maig 1615)
Historiador, teòleg i eclesiàstic. Professà en l’orde dels dominics (1578) i passà al convent de Santa Caterina de Barcelona com a lector de teologia. El 1602 tornà a València, on fou nomenat prior (1603) del convent de Sant Onofre.
L’any 1614 Felip III el designà cronista de la corona catalano-aragonesa. És autor de la Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), de la Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603) i d’uns Anales del reino de Valencia (1613), la seva obra més important, de la qual només fou publicat el primer volum, que arriba fins al regnat de Jaume I.
També escriví les biografies de sant Vicent Ferrer i de sant Ramon de Penyafort.
Pseudònim de l’escriptor i novel·lista mallorquí Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980).
Historiador caputxí mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).
(Illes Balears, segle XVIII)
Escultor. Destacaren els seus treballs de la capella de Santa Bàrbara, a l’església de Banyalbufar.
(Menorca, segle XVIII)
Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d’una compilació dels privilegis de Menorca.
(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)
Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.
Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.
El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.
Altre nom de Deodat, bisbe de Barcelona (1010-29).
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.
