(País Valencià, segle XV)
Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs Marc), una cançó d’amor (De vui demà se’n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època.
Fou el pare de Ferran Dies.
(País Valencià, segle XV – Roma ?, Itàlia, segle XV)
Argenter. Treballà a la cort pontificia amb l’altre argenter saragossà Antoni Pérez de les Celles. Ambdós van fer joies destinades a presents del papa a sobirans.
Dies ja treballava a Roma l’any 1455, continuà fent d’argenter durant el pontificat d’Innocenci VIII i continuava encara el 1483. Per ordre de Calixt III afaiçonà, en col·laboració amb Antoni Pérez, la rosa d’or regalada al rei Carles VII de França pel maig de 1475, una de les més antigues que hom coneix.
(València, segle XV)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció.
Des de l’any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmart els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Joan Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l’obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.
(Calataiud, Aragó, 3 febrer 1862 – Alacant, 21 febrer 1917)
Escriptor. Va passar la seva infantesa i adolescència a Alacant, i després anà a Madrid.
Situat entre el post romanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica (Juan José, 1895).
Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.
Greument malalt, va tornar a Alacant, on hi va morir poc després.
(Guadalupe, Extremadura, segle XVI – Mérida, Extremadura, 1554)
Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls.
El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà.
Per l’edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d’una història dels partits polítics a l’estat espanyol.
(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)
Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.
Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.
Publicà una Guía de Valencia.
(Aragó ?, segle XIV)
(o Díez) Cavaller i lletrat. Fou membre del consell de Pere III de Catalunya durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44).
Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat.
Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa.
(Peníscola, Baix Maestrat, 1713 – Ferrara, Itàlia, 1783)
Escriptor i jesuïta. L’expulsió de la Companyia de Jesús en temps de Carles III de Borbó malmeté la seva carrera literària.
Deixà escrites algunes tragèdies.
(Villena, Alt Vinalopó, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Pintor. Fou frare de la cartoixa de Portaceli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru.
