Arxiu de la categoria: Biografies

Déu, Guillem de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.

Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.

Desvalls, Lluís Benet

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1471, poc després de la capitulació de Barcelona davant de Joan II el Sense Fe, fou un dels aristòcrates catalans que participaren a l’acte de submissió al rei.

Desvalers, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.

Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.

Destorrent, Bernat Guillem

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.

Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.

Dessoler, Ponç

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1348)

Cavaller. Destacà al bàndol de la Unió de València, alçat contra Pere III el Cerimoniós.

Vencedor aquest, fou escapçat, amb alguns altres, els darrers dies de l’any 1348.

Despujol, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Metge. És autor de tractats mèdics.

Despuig i Sastre, Llorenç

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XX – 1972)

Darrer comte de Montenegro i Montoro.

A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.

Despuig i Santmartí, Gil de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XVI)

Fill de Nicolau Despuig i de Santacília. Fou armat cavaller el 1559 i participà en la conquesta de Nàpols i en les expedicions de Gerba i Bugia.

Es casà dues vegades, primer amb Caterina (o Margarida) Fuster, amb la qual tingué l’hereu, per meitat, Felip Despuig i Fuster (Illes Balears, segle XVI), i després (1537) amb Justina Mir, vídua d’Hug de Palou, que li dugué cent mil lliures de dot, i foren pares de l’altre hereu per meitat, Joan Baptista Despuig i Mir.

Despuig i Safortesa, Ramon

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 març 1768 – 1 desembre 1848)

Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig i Dameto.

Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts.

Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d’Amics del País.

Despuig i Rocafull, Bernat

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)

Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.

El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.

El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.

El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.