(País Valencià, segle XV)
Miniaturista. Documentat del 1438 al 1465.
Fou il·luminador dels llibres d’obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí.
Hom l’ha identificat amb un Pere Domingues d’Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d’Atzuara.
(Alpont, Serrans, segle XVII – País Valencià, 1730)
Doctor en medicina i escriptor. Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València.
Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán, publicà Breve defensorio de una receta, en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila (1684), Disputatio de variolis et morbillis, cum quaestione appendice de peste (1685) i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo “cascarilla”, in curatione tertianae et quartanae (1682).
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Impressor i llibreter. Publicà “El Observador Político y Militar de España” i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès.
Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.
En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d’exercir el seu ofici.
El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta.
(València, 1718 – 1770)
Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l’escultor Baptista Balaguer.
Director d’escultura de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara.
Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l’església de la Sang de Llíria.
(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)
Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.
Veure> Josep Juan i Dòmine (polític i navilier valencià, 1871-1931).
(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)
Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).
Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).
Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.
Bartomeu Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733) Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.
Francesc Domenge (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731) Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.
Jaume Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Pintor. Excel·lí en el retrat.
(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)
Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.
El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.
