(Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)
Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).
(Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)
Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).
Pseudònim del poeta rossellonès Emili Boix (1862-1922).
Veure> Bernat, Ermengol (teòleg dominicà català, 1330-87).
(França, segle XII – Perpinyà, 1194)
Vescomtessa de Narbona. Filla d’Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys.
Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors.
Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.
(Occitània, segle XII – França, segle XII)
Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló.
Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard II.
El país estigué en guerra fins al 1161.
(Vic, Osona, segle XI – després 1081)
Canonge de Vic. Gaudí d’un gran prestigi pel seu saber.
(Ribagorça, segle XII)
Escultor anònim. Autor d’algunes de les majestats procedents de la regió ribagorçana, plenes d’expressivitat i sentiment, retingut, però, per un formalisme hieràtic.
Joan d’Erill (Ribagorça, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou un dels que més es destacaren, al període 1569-70, en les llargues i obstinades oposicions dels catalans contra l’impost reial dit de l’excusado.
Joan d’Erill (Ribagorça, segle XVI – segle XVII) Noble. Es destacà a la defensa del Rosselló contra les invasions franceses de 1597-98. A les Corts de 1599, Felip III li atorgà el títol de comte.
Guillem (I) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill (documentat entre el 1206 i el 1221). Germà de Berenguer i possiblement de Bernat, i pare de Sibil·la d’Erill.
Guillem (II) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill. Fill d’Arsenda d’Erill. Heretà diversos llocs de la Ribagorça i fou el pare de Bernat Roger (I) i Guillem (III) d’Erill i de Coserans.