(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 15 març 1908 – ? , 1987)
Poeta en francès. Ha publicat Primavères (1927), Ce village oú meurent les fontaines (1968), Clariana (1971) i Ces joies que l’on appelle intérieures (1974).
Ha col·laborat a nombroses revistes, com “Les Marges”, “Ars Carminia” i “La Tramontane”.
(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)
Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.
Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.
(o des cap de ses Salines) Antiga torre de defensa, de la costa meridional, prop del cap de ses Salines.
(Porreres, Mallorca, segle XVI – Patzcuaro, Mèxic, segle XVI)
Missioner. Dominava diverses llengües índies.
És autor d’un tractat filosòfic escrit en llatí.
(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)
Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.
És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).
Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.
(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)
Contrabaix i constructor de pianos.
Era germà de Pau i de:
Ramon Gorgé i Soler (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.
Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.
Pau Gorgé i Samper (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945) Baix cantant.
Ramon Gorgé i Samper (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985) Violinista i director d’orquestra.
(València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900).
Col·laborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya.
(Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)
Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà.
El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals.
Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.
(Asp, Vinalopó Mitjà, vers 1741 – ? , segle XVIII)
Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors.
S’indiquen com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant.
Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d’Elx.
