(País Valencià, segle XVI)
Escultor i arquitecte. Projectà les galeries exteriors de l’absis de la capella de l’ajuntament de València, la construcció de les quals començà el 1566.
(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)
Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.
Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.
(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)
Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.
President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.
Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.
(Alcoi, Alcoià, segle XVII – Salses, Rosselló, segle XVII)
Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640.
Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses.
Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.
(Rafal, Baix Segura, 23 abril 1955 – Alacant, 16 octubre 1977)
Militant comunista. Membre del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV).
De caràcter senzill i afable, morí com a resultat de la ferida d’un maó que li va ser llançat mentre participava el dia 6 d’octubre en l’enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià.
El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
(Torrent de l’Horta, Horta, 1772 – València, 1834)
Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general.
Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L’expulsió d’Agar (Academia de San Fernando de Madrid).
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
(Menorca, segle XIX)
Gravador de la primera meitat del segle XIX. Deixà obres notables.
(Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)
Advocat i polític republicà. Comandà la milícia a València en la Revolució del 1854 i participà en les conspiracions del 1868.
Alcalde de València durant la I República (1872-74), fou el creador de la Guàrdia Municipal.
