(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1871 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 1957)
Periodista. Condeixeble i amic d’Azorín, col·laborà en diversos periòdics d’Alacant i n’animà d’altres a Monòver: “El Eco de Monóvar”, “El Pueblo”, “El Cronista”, “Los Pueblos”, “El Sembrador”, “La Cháchara”, etc.
Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español (1895).
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 27 abril 1818 – Dima, Biscaia, 30 gener 1876)
Militar. Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina. Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid (1843). Amplià estudis a París (1847-51) i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851.
Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel (1863) i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics. Ascendit a general (1873), participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra.
El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra (traduït al francès l’any següent).
(València, 1894 – 1973)
Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.
És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).
(València, 2 febrer 1923 – 18 octubre 1971)
Escriptor. Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre.
Publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo (1954), evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta (1958), sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Àusias March (1961).
(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)
Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.
Destaquen alguns autoretrats que féu.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i notari. Participà a certàmens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.
Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa.
(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)
Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.
És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.
(Elx ?, Baix Vinalopó, segle XVIII – Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Compositor. Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx. És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i nadales.
Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas, dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra.
(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d’advocats de Palma.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
Dades dels Països Catalans 