(Illes Balears, segle XV)
Jurista. El 1441 féu les correccions a les Ordinacions de Mallorca.
Verí, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Vergés i de Ricaudy, Manuel de
(Perpinyà, 8 octubre 1857 – 18 gener 1911)
Escriptor. Financer. Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília (1880), el Club Alpí Francès (1884) i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1906).
Publicà Notice historique sur la section du Canigou… (1906), Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan (1908) i Toponymie du Roussillon.
Verger i Suau, Rafael Josep
(Santanyí, Mallorca, 10 octubre 1722 – Monterrey, Mèxic, 5 juliol 1790)
Eclesiàstic i missioner. El 1738 entrà al convent de franciscans de Jesús de Mallorca i es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la universitat de Mallorca, i el 1750 se n’anà cap a Mèxic, on treballà en les missions i fou tres anys lector de teologia a la seva universitat.
El 1768 tornà a Mèxic amb 48 sacerdots, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. Fou comissari visitador de l’orde franciscà als convents de San Francisco de Pachueca i de Santa Cruz de Quéretaro, i el 1783 fou nomenat segon bisbe de Linares a Nou Lleó. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l’introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi.
És autor d’una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d’un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits.
Verger i Frau, Damià
(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
Verger, Miquel
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio.
Verger, Antoni
(València, 1900 – 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat. Es casà amb l’escultora Maria Labrandero. Fou també dibuixant i caricaturista.
Vergara i Gimeno, Josep
(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.
Vergara i Gimeno, Ignasi
(València, 6 febrer 1715 – 13 abril 1776)
Escultor. Un dels més importants del seu temps a València. De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare, Francesc Vergara, el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Muñoz estudià dibuix. Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se.
Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme. Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de Justícia, i un grup escultòric de la façana barroca de la catedral, tot a València.
L’interès més gran de la seva personalitat, però, és d’haver estat, amb el seu germà Josep i altres companys, un dels principals promotors de l’Acadèmia creada el 1765, primer amb el nom de Santa Bàrbara i després amb el nom definitiu de Sant Carles. El 1773 en fou nomenat director.
Amb la creació de l’Acadèmia de Belles Arts diverses coses es modificaren en el camp artístic i es donà un primer pas d’enllaç amb l’època moderna: l’ensenyament s’institucionalitzà i deixà d’estar dins el món dels gremis, alhora que es formà una dependència amb la cort que fomentà una unificació general dels estils.
Vergara i Bartual, Francesc
(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)
Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.
És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.
Vergara -artistes-
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.
Fou iniciada pels germans:
Manuel Vergara (València, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.
Francesc Vergara (València, 1681 – 1753) Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:
Francesc Vergara i Gimeno (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Col·laborà amb el seu pare.
Dades dels Països Catalans 