Arxiu de la categoria: Biografies

Martínez i Orozco, Josep

Deixa un comentari

(Altea, Marina Baixa, 1882 – 1949)

Escriptor. Era llicenciat en dret. Publicà una Guía automovilística de España en col·laboració amb J. Izquierdo i Croselles. Residí força temps a Madrid, i després emigrà a Buenos Aires, on hi visqué molts anys i hi publicà la resta de la seva producció.

Aquesta comprèn les novel·les El pagano (1935, reeditada el 1938), Después y otras comedias (1936) i Hombres y mujeres (política en Leonia) (1936), l’assaig Origen del “che” (1937), el recull de textos teatrals breus Amor al escondite (1938), Salvament, subtitulada Comèdia de mariners (1938) i el receptari rimat Libro del buen arroz (1943).

Martínez i Murillo, Pere

Deixa un comentari

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII)

Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d’Aragó, Navarra i València.

Publicà tres obres de finalitat docent.

Martínez i Morellà, Vicent

Deixa un comentari

(València, 11 agost 1915 – Alacant, 22 maig 1983)

Historiador. Cronista d’Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración (1868-1874) (1972).

Fou germà seu Francesc Martínez i Morellà  (València, 1902 – Alacant, 1947)  Escriptor. Col·laborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l’opuscle, Quins temps, aquells! (1966).

Martínez i Miñana, Rafael Frederic

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)

Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).

Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra civil fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.

És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).

Martínez i Martínez, Francesc

1 Resposta

(Altea, Marina Baixa, 13 juliol 1866 – 5 octubre 1946)

Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català.

D’una trentena d’obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).

Martínez i Gil, Elies

Deixa un comentari

(València, 1822 – 1892)

Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).

La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).

Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.

Martínez i Garcia, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1772 – Carlet, Ribera Alta, 1842)

Escriptor popular. Autor de col·loquis i peces teatrals: L’embarc de l’Albufera, Los aficionats a comèdies i Josep Patrício Gandumbes.

Era gitano i en caló va escriure el sainet La novela de Garroña i Baltasariyo er Gitano. Amb tot, la seva obra més famosa és el Raonament i col·loqui nou de Nelo el Tripero (1792).

Martínez i Ferrando, Jesús Ernest

3 Respostes

(València, 17 gener 1891 – 24 setembre 1965)

Historiador i literat. Germà de Daniel i d’Eduard. Pertanyia al Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on excel·lí com a arxiver.

La seva primera publicació fou el conte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d’El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l’obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes.

Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d’estil i l’ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935, Premi Crexells), i L’altre geperut i altres contes (1963).

Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II el Just. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l’estudi psicològic dels personatges. També publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l’obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila.

Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.

Martínez i Ferrando, Eduard

5 Respostes

(València, 3 agost 1883 – 27 juny 1935)

Escriptor. Germà de Daniel i de Jesús Ernest. Fou periodista actiu a “Las Provincias”, “València Nova”, “Joventut Valencianista”, “La Veu de Catalunya”, etc.

Publicà els estudis Solidaridad y regionalismo (1908), Síntesi de criteri valencianista (1918), La casa de la Generalitat del regne de València (1920), La indústria valenciana de la seda (1933) i una monografia sobre l’Arxiu Municipal de València.

Martínez i Ferrando, Daniel

4 Respostes

(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)

Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.

Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.

Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.