(Yanguas, Sòria, Castella, 1918 – Barcelona, 23 gener 2005)
Historiador.
Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1973 n’esdevingué professor ajudant titular d’història moderna.
Ha publicat la seva tesi doctoral El virrey Amat. Precisiones sobre… don Manuel de Amat y de Junyent (1967). També a publicat La educación general en Cataluña (1973).
(l’Arboç, Baix Penedès, 3 abril 1941 – )
Porter de futbol. Jugà al Vendrell (1956-57), als juvenils (1957-58) i als aficionats del FC Barcelona (1958-60) i amb el Mataró (1960-61).
Integrat al primer equip del FC Barcelona el 1961, hi fou molt aviat considerat l’hereu de Ramallets. Ha estat titular sense gaires intermitències fins a la seva retirada el 1976.
Fou deu vegades internacional (des del 1963) i aconseguí dues vegades el trofeu Ricard Zamora al porter que menys gols ha encaixat durant la Lliga.
(Barcelona, 14 desembre 1863 – 3 abril 1910)
Compositor. Fill del gravador Celestí Sadurní i Deop i germà de Josep i de Joaquim. Deixeble de Josep Rodoreda.
Fou a partir del 1887 sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i, des del 1897, director. Dirigí la societat coral Euterpe.
Escriví obres corals i composicions per a banda. És autor també de l’òpera Phryné i de les obres líriques Els miquelets d’Olesa, amb text d’Apel·les Mestres, El gendarme, amb lletra de Josep Morató, i il·lustracions musicals per a Pierrot Lladre.
(Ripoll, Ripollès, 1830 – Barcelona, 19 octubre 1896)
Gravador. Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc. Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la il·lustració de llibres.
Més tard, es traslladà a París, on treballà al taller de Tilly, i en tornar a Barcelona s’encarregà dels gravats per a “La Academia”, “La Publicidad” i “La Ilustración Artística”, la qualitat dels quals li donà un gran prestigi.
Amb dibuixos de Balaca i Josep Lluís Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote (1880-83). Assolí una gran perfecció tècnica.
Fou el pare del compositor Celestí Sadurní i Gurguí. El seu taller fou continuat pels seus altres fills:
Joaquim Sadurní i Gurguí (Barcelona, segle XIX – segle XX) Gravador. Treballà a Barcelona i a Madrid.
Josep Sadurní i Gurguí (Barcelona, segle XIX – segle XX) Gravador. Fou deixeble del seu pare i de Capuz. Realitzà treballs excel·lents de xilografia, molt acostats als del seu pare.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIV – Barcelona, després 1446)
Brodador. Es traslladà a Barcelona, on ja era en 1403.
Apareix documentat fins al 1446, any en què treballava amb els seus fills, Antoni i Francesc Sadurní (Catalunya, segle XV – Barcelona, abans 1475) Brodador. Treballà a Barcelona.
(Barcelona, segle XV)
Brodador. Fill de Miquel Sadurní.
És autor (1458) del disseny del famós pal·li de Sant Jordi, que personalment brodà per a la capella d’aquest sant al Palau de la Generalitat de Barcelona, obra que fou valorada en 1.500 florins d’Aragó. El 1458 fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya.
Entre les seves nombroses obres, cal esmentar un frontal per a l’altar major de la parròquia del Pi de Barcelona (1457), una capa blanca de brocat per a la seu d’aquesta ciutat (1462), diverses casulles, dalmàtiques i pal·lis per a la capella reial, durant el regnat del conestable Pere de Portugal, que li encomanà nombroses obres per a l’església de l’Esperit Sant de Lisboa, i un pal·li que aquest rei regalà al monestir de Ripoll.
(Barcelona, 12 juliol 1783 – Consell, Mallorca, 29 abril 1850)
Matemàtic. Es formà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre. Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès.
Fou catedràtic de matemàtiques a Tortosa (1842), Tarragona (1846) i Palma de Mallorca (1847).
Escriví i deixà inèdits nombrosos treballs científics.
(Barcelona, segle XIX – 1895)
Industrial. Fou el primer a introduir les màquines Jacquard a la seva fàbrica de domassos.
Presidí el Foment del Treball Nacional quan aquest fou constituït el 1889.
(Tortellà, Garrotxa, 4 juliol 1908 – Porqueres, Pla de l’Estany, 7 març 2000)
Músic i compositor. Germà de Josep, amb el qual estudià.
Ha actuat com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i La Principal de Girona. L’any 1959 fundà la Coral Agrupació Polifònica de Banyoles, que ha fet una notable labor de divulgació musical.
Féu innovacions en el camp sardanístic i ha escrit composicions corals. És autor de nombroses sardanes (Somni, Llac encantat, etc), que signà amb el segon cognom, Puigferrer.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 20 febrer 1883 – Banyoles, Pla de l’Estany, 22 abril 1970)
Músic i compositor de sardanes. Estudià amb el seu pare, amb el seu germà Manuel i amb el violinista Antoni Moner.
A vint anys es traslladà a Tortellà. Hi residí fins al 1916 i hi dirigí la cobla La Principal. Des de 1916 visqué a Banyoles on fou director de la cobla La Principal.
Moltes de les seves composicions han adquirit una gran popularitat com les titulades Maria de les trenes, Bell Penedès, Vigatana, Santa Pau, Ai donzelles de Banyoles, La gota d’aigua i Regant les flors, entre d’altres.
