Arxiu de la categoria: Biografies

Saderra i Mata, Josep

(Olot, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1924)

Escriptor i polític. Fou diverses vegades alcalde d’Olot i membre del Centre Catalanista (1889).

Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora de Tura (1905), El Prat de les Indianes (1910), El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot (1912) i Casolanes (1918).

Col·laborà en la premsa local; fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Saderra i Masó, Miquel

(Olot, Garrotxa, 13 desembre 1865 – San Pedro de Makati, Filipines, 21 març 1933)

Sismòleg. Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889.

Fou subdirector de l’observatori astronòmic de Manila.

És autor, entre altres obres, de Cartas de Chipa y Japón (1892), La sismología en Filipinas (1895), Volcanoes and seismic centers of the Philippine Archipielago (1903), The rainfall in the Philippines (1907-14), Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología (1908-17) i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 (1927).

Sacs, Joan *

Pseudònim periodístic del dibuixant català Feliu Elias i Bracons (1878-1948).

Sacrest, Esteve

(Olot, Garrotxa, 1850 – Madrid, 1914)

Filòsof i moralista. Dominicà (1870), exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona. L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més.

A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista “La Ciencia Tomista”.

És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral (1906).

Sacosta, Pere Ramon

(Catalunya, segle XV – Roma, Itàlia, 21 febrer 1467)

Gran mestre de Rodes (1461-67). Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix.

Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en la guerra contra Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí.

Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella; la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores (1462) la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca.

A Rodes dugué a terme una gran activitat constructora de consolidació de la seva defensa contra les intencions hostils dels turcs: amb l’ajuda econòmica del duc de Borgonya féu alçar la sòlida torre de Sant Nicolau, on figura el seu escut (1464).

Les desavinences, però, amb Joan II de Catalunya-Aragó el forçaren a convocar a Roma un capítol general de l’orde el 1466 i deixà a Rodes com a lloctinent seu el prior de Catalunya Jaume de la Geltrú.

Morí abans de poder retornar a Rodes i fou enterrat a Sant Pere del Vaticà, on una llosa de marbre amb la seva imatge i un epitafi elogiós perpetuen el seu record.

Sacosta, Pere -cortesà Joan I-

(Catalunya, segle XIV)

Cortesà del rei Joan I. Quan aquest era encara príncep hereu i duc de Girona, ell n’era cambrer.

El 1372 féu els primers tempteigs per negociar el matrimoni del príncep amb Mata d’Armanyac.

Regnant ja Joan I en fou majordom i servidor fidelíssim. Era un dels seus col·laboradors a les accidentades Corts de Montsó de 1388-89.

Sacosta, Pere -conseller Pere III-

(Catalunya, segle XIV)

Batlle general de Catalunya durant part del regnat de Pere III.

Formà part del consell del monarca en ocasions molt compromeses. La més destacada, el 1356, fou la que produí la declaració de guerra a Castella.

El 1364, d’acord amb les funcions del seu càrrec, hagué d’instruir, a requeriment de la reina Elionor, el famós procés contra Bernat de Cabrera.

Sacosta, Guillem

(Palma de Mallorca, segle XIV)

Prohom.

El 1343 fou un dels qui negociaren la submissió de l’illa a Pere III el Cerimoniós. El mateix any anà a Barcelona per veure-hi el rei, amb altres prohoms, hi demanar-li que fos proclamada la unió indissoluble del regne de Mallorca a la Corona de Catalunya-Aragó.

Sacosta, Galceran

(Tavertet, Osona, segle XIII – Vic, Osona, 1345)

Eclesiàstic. Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles (Garrotxa).

Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell (1310), entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic.

Bisbe de Vic (1328-45), edificà la capella del Corpus Christi de la catedral (on fou enterrat) i ordenà la celebració de la festa del Corpus (1330). Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau episcopal. Celebrà un sínode el 1340. Posà interdicte a la ciutat de Manresa per la qüestió de la sèquia de Manresa.

Sacoma, Pere -arquitecte, s. XII/XIII-

(la Coma, Solsonès, segle XII – Lleida, 1221)

Arquitecte. Fou nomenat mestre d’obres de la seu vella de Lleida, situada llavors a l’antiga mesquita, i rebé més tard l’encàrrec de projectar-ne una de nova, l’actual catedral vella.

Va iniciar les obres el 1203 i les va dirigir fins a la seva mort, després foren continuades per Berenguer Sacoma, potser nebot seu.