Arxiu de la categoria: Biografies

Sala, Andreu

Deixa un comentari

(la Sala de Linya, Navès, Solsonès, 1627 – Cardona, Bages, 1700)

Escultor barroc. Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona.

Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1686-89, avui a la parroquial de Sarrià), la imatge jacent de Sant Francesc Xavier (1687, catedral de Barcelona) i la de Sant Ignasi de Loiola (1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936).

Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà (Museu d’Art de Catalunya), adjudicat abans a un inexistent Miquel Sala.

Fou un dels primers escultors barcelonins del seu temps, bon representant del dinamisme barroc en l’escultura.

El seu pare fou possiblement Andreu Sala  (Catalunya, segle XVII)  Escultor. Fou l’autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona (1600; destruït el 1936).

Sala, Adelina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – Girona, 1910)

Actriu. De jove treballà al Teatre Novetats amb Carlota de Mena.

El 1900 passà al Teatre Romea com a primera actriu de la companyia de teatre català. El 1901 actuà al de les Arts, amb Enric Guitart.

Treballà fins al temps de la seva inesperada mort, sobrevinguda pocs dies després de sentir-se malalta, a Girona, quan representava La mare.

Sal·la -bisbe Urgell-

5 Respostes

(Catalunya, segle X – 29 setembre 1010)

Bisbe d’Urgell (981-1010). Fill d’Isarn i Ranlo i germà de Bernat, vescomtes del Conflent.

El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu.

La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins.

L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una butlla confirmatòria dels béns i privilegis de la seva església.

Assistí a l’assemblea de Barcelona, del 1009, en la qual fou decidida l’expedició militar catalana a Còrdova, duta a terme l’any següent, si bé, a causa de la seva ancianitat, no hi pogué participar.

Pactà amb el comte Ermengol I d’Urgell, valent-se de procediments reputats simoníacs, la successió del bisbat a favor del nebot, el futur sant Ermengol, el qual en vida havia ja associat al govern de la diòcesi.

Sal·la -prohom s X-

3 Respostes

(Osona, segle X – Catalunya, vers 970)

Prohom. Fundador del monestir de Sant Benet de Bages.

Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari (vers 919), vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola (Sant Salvador de Guardiola) i de Maians (Castellfollit del Boix), dels quals el comte Borrell II li concedí el domini.

Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta (Tous), que més tard (960) fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Sal·la.

Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, que el 926 li llegà l’alou de les Preses (Garrotxa). Sal·la fou pare d’Isarn i Guifré i de les noies Aigo i Quíxol.

Vers el 950 decidí fundar el monestir de Bages; per això comprà el lloc on s’edificaria el monestir, anà a Roma (951) per subjectar la futura abadia a la Santa Seu i en portà el cos de sant Valentí. Mort abans que fos consagrada l’església del monestir (972), ell i després el seu fill Isarn (mort el 984) feren donació dels seus béns alodials al monestir (hom els ha confós amb els vescomtes homònims de Conflent).

Sal·la i Ricarda foren enterrats al monestir de Bages, on es conserven llurs sepultures.

Saisset, Albert

1 Resposta

(Perpinyà, 10 novembre 1842 – 14 agost 1894)

“Un Tal“ Escriptor. Fou un dels autors més populars al seu temps, caracteritzat pel seu llenguatge col·loquial.

Escriví primer poesia en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Un punyat de catalanades, que fou una revelació; després publicà quinze reculls breus: Cosas i altres (1888), Historis y coumedi (1888) Bestis y gen (1888), L’hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l’altre moun y d’aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pins y Pams (1893).

El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l’època.

Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona.

L’impacte que produí és sensible encara avui. El 1965, el seu nét Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, reeditaren una bona part de la seva obra amb ortografia fabriana, amb el títol de Catalanes del Rosselló.

Fou el pare de Frederic Saisset.

Saiol i de Quarteroni, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, s XVII – s XVIII)

Militar. Germà de Felicià. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697).

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials.

Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28 de març de 1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català.

El 28 de juliol publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L’11 de setembre prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació.

Li foren confiscats els béns pels borbònics.

Saiol i de Quarteroni, Felicià

1 Resposta

(Barcelona, 1646 – 1713)

Frare. Comanador i lloctinent de l’orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya.

El 1688, amb el seu germà Francesc, intentà una campanya d’ajut popular a l’exèrcit de guarnició de Catalunya, però fracassà.

El 1705 es presentà al campament aliat, davant de Barcelona, per prestar obediència a Carles d’Àustria. Entrà a formar part de la Junta d’Eclesiàstics nomenada pel pretendent. A les Corts de 1705-06 fou nomenat majordom del rei Carles.

Ajudà al seu germà en les negociacions per constituir el Port Franc de Barcelona. El 1708 rebé el títol de gentilhome reial.

Saiol, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Esparter. Era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals del 1713, a la categoria de menestrals.

Ocupà un lloc al govern provisional català durant el setge de Barcelona. També era alferes de la companyia en que era enquadrat el seu gremi, que era al baluard de Sant Pere als assalts del 12 d’agost de 1714 i al sector pròxim durant la batalla de l’11 de setembre.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Saiol, Ferrer

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília.

Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme.

Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics.

Saiol, Baltasar de

2 Respostes

(Barcelona, 1656 – Poblet, Conca de Barberà, 1738)

Eclesiàstic i escriptor. Sembla que fou partidari de Felip V, i per això fou elegit tres vegades abat quadriennal del monestir de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36).

Impulsà obres d’importància al monestir, com la façana de l’església major i la capella de Santa Tecla.

És autor d’escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra,Commentarium in libros Paralipomenon i Profecia dels reis d’Aragó i Castella.