(Barcelona, vers 1660 – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 20 febrer 1730)

Escultor barroc. Té obres documentades entre el 1673 i el 1697, si bé consta que l’any 1721 encara vivia. Per la coincidència de nom i cognom amb el seu fill i a causa d’informacions contradictòries, és difícil de dilucidar les obres que pertanyen a l’un o a l’altre.

Tanmateix, cal atribuir al pare el retaule de Sant Sever de la seu de Barcelona (1681-83), la part inferior del d’Arenys de Mar, la imatge principal del retaule major dels trinitaris, de Barcelona, i del de sant Benet, al monestir de Sant Cugat. També és autor de la imatge de sant Francesc Xavier i de la porta de l’Infant Jesús, a l’església de Betlem de Barcelona (vers 1690).

Intervingué en la guerra de Successió al costat de l’arxiduc Carles; l’any 1708 fou nomenat arquitecte civil i militar de l’exèrcit amb el grau de sergent major d’infanteria.

Fou el pare del també escultor Francesc Santacruz i Gener.