(Barcelona, 20 desembre 1775 – Kesen, Xina, 1 octubre 1829)
Eclesiàstic. L’any 1791 ingressà en l’orde dominicà.
Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d’estudiants al Col·legi de Sant Vicenç i Sant Ramon.
Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d’Ituy, l’any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després a la missió de Fujian, a la Xina.
Fou consagrat bisbe titular d’Isòpolis, el 1821.
(Vic, Osona, 1577 – 1643)
Mestre argenter, anomenat Serarols. L’any 1606 fou nomenat argenter de la seu de Vic.
Intervingué a l’encunyació de moneda local i obrà diferents creus de plata (Sant Cebrià de la Móra, 1598; Sant Julià Sassorba, 1617) i altres imatges, entre les quals la de Sant Just (1624) i la de Santa Escolàstica (1638), totes dues per a la seu de Vic.
Juntament amb el seu fill, dirigí l’aixecament de la ciutat de Vic l’any 1640.
(Granollers de Rocacorba, Gironès, segle XV – Barcelona, 28 març 1485)
Capitost remença. Participà en la guerra civil catalana en el bàndol reialista, al costat de Verntallat. Intervingué en defensa de Ferran II quan fou assetjat pel comte de Pallars a Girona.
Acabada la guerra, descontent per la situació dels remences, inicià una nova rebel·lió remença; dirigí un grup d’exaltats de la Muntanya que s’oposà per la força a les mesures repressives decretades per l’infant Enric Fortuna, lloctinent general de Catalunya des del 1481, i derrotà les tropes reials a Mieres (1484).
Després portà les seves forces cap a l’Empordà, amenaçà Girona i després lluità contra la mateixa Barcelona. El seguiren els pagesos de la Garrotxa, de les Guilleries i del Montseny, i aconseguiren, per un moment, d’imposar-se a les autoritats.
El 4 de gener de 1485 Sala derrotà a Montornès la host del veguer de Barcelona, Antoni Pere de Rocacrespa, i el 3 de febrer prengué a l’assalt la vila de Granollers. Des d’aquí recorregué el Vallès, atacà el Maresme i la conca del Baix Llobregat, i encara confià en l’aixecament de la població de Barcelona.
Els consellers de Barcelona decidiren d’armar un exèrcit amb el qual el conestable d’Aragó, comte de Cardona, desbaratà les forces remences a Llerona (24 març 1485) i els ocasionà dos-cents morts i dos-cents captius, entre aquests darrers el mateix Sala. Aquest fou condemnat a mort i executat tot seguit a Barcelona.
Veure> Joan de Serrallonga (guerriller català, 1594-1634).
(Catalunya, segle XVIII)
Apotecari. El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer.
Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs (censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química).
(Barcelona, 2 octubre 1819 – 1895)
Escriptor.
Publicà nombrosos llibres de faules per a infants en castellà i en català (Primer llibret de faules, 1888; Llibret de faules, 1892).
Fou inclòs en el recull Los trobadors moderns (1859).
(Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 1788)
Pintor. Es formà a Madrid.
S’establí a Saragossa, on es dedicà bastant a l’ensenyament. El 1760 fou elegit acadèmic de mèrit de San Fernando.
Entre les seves obres figuren el gran relleu de l’Assumpció, en marbre, al Pilar saragossà, i cinc relleus per a la capella de Santa Tecla de la seu de Tarragona.
(Sant Martí Sescorts, Osona, 1810 – Montserrat, Bages, 1885)
Escriptor. El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835.
El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis (Palerm), on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral. El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M. Claret.
A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic. El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis.
Féu nombroses traduccions i publicà catorze obres de vulgarització religiosa en castellà, algunes molt divulgades.
(Montornès del Vallès, Vallès Oriental, segle XV – Catalunya, segle XV)
Element remença.
Estengué les seves accions violentes als castells de Montnegre, Castellvell, Montserrat i Montcada. També actuà amb el seu oncle Pere Joan Sala, capità de Verntallat.
Abans de la sentència arbitral de Guadalupe, que havia de resoldre en part el problema camperol, fou nomenat síndic de remences.
Condemnat a mort per Ferran el Catòlic, es beneficià d’un perdó que aquest rei atorgà com a conseqüència de les protestes que la sentència havia provocat.
(Aitona, Segrià, segle XVIII – Lleida, 1794)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida des del 1738, càrrec que exercí fins a la mort.
La seva producció es compon, en majoria, d’obres de música sacra, hom n’ha conservat dos duos amb acompanyament de violí, el salm Exaudi orationem meam, a onze veus, i una nadala a vuit veus amb acompanyament de violí.
