(la Sala de Linya, Navès, Solsonès, 1627 – Cardona, Bages, 1700)

Escultor barroc. Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona.

Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1686-89, avui a la parroquial de Sarrià), la imatge jacent de Sant Francesc Xavier (1687, catedral de Barcelona) i la de Sant Ignasi de Loiola (1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936).

Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà (Museu d’Art de Catalunya), adjudicat abans a un inexistent Miquel Sala.

Fou un dels primers escultors barcelonins del seu temps, bon representant del dinamisme barroc en l’escultura.

El seu pare fou possiblement Andreu Sala  (Catalunya, segle XVII)  Escultor. Fou l’autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona (1600; destruït el 1936).