(Hellín, Albacete, Castella, 23 febrer 1732 – Castelló de la Plana, 11 juny 1814)
Prelat. Religiós franciscà, fou nomenat bisbe de Tortosa el 1790.
Durant la guerra del Francès abandonà la diòcesi enduent-se el tresor de la seu, el qual van tornar el 1814.
Visqué a Onda i a Castelló de la Plana, on morí.
(Calella, Maresme, 22 febrer 1884 – 1974)
Escriptor i eclesiàstic. Sobresortí com a orador sagrat.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví a la secció religiosa del diari “El Noticiero Universal”, de Barcelona.
És autor d’obres diverses com Análisis del suicidio, El empirismo y la metafísica, Orientaciones sociales, Aristóteles y el tomismo, Valoración cultural de la literatura y de la música, El somni d’una reina i El “raid” España Argentina.
(Aiguafreda, Vallès Oriental, 1953 – 22 juliol 2019)
Director cinematogràfic.
Ha realitzat el curtmetratge Madison (1977), codirigit per C. Jover, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna (1978), que tracten aspectes de la joventut i de la burgesia benestant barcelonina.
Es mostrà creador sensible i meticulós a Mater amatissima (1979-80), sobre el cas d’un nen autista.
(Reus, Baix Camp, 1888 – Barcelona, 1953)
Escriptor. Col·laborà a “De Tots Colors” (1908) i a “Ideari” (1929) de Barcelona, i a “L’Avi Muné” de Sant Feliu de Guíxols.
Publicà l’entremès còmic Coincidències (1908), la novel·la La malalta (1911) i els reculls de poemes A l’ombra del camí (1924) -amb pròleg d’Ignasi Iglésies- i L’íntim refugi (1954).
(Calella, Maresme, 11 juliol 1844 – Villafranca, Navarra, 8 maig 1915)
Militar i escriptor. Germà de Felip.
El 1872 participà en la darrera guerra contra els carlins al País Basc. El 1884 era coronel i actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Essent general, fou comandant militar de Saragossa.
Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i de Sevilla.
Entre les seves obres cal esmentar Compendio de Historia de España (1870), Historia Universal (1872), Agricultura y Letras (1888) i Historia del regimiento de pontoneros (1892).
(Calella, Maresme, 12 juliol 1851 – Barcelona, 8 setembre 1877)
Escriptor i advocat. Germà d’Honorat.
Residí a Barcelona, on cal·laborà a “La Renaixença” i “La Gramalla”, que li publicà en fulletó el llarg poema patriòtic La morta viva.
Publicà, a més d’alguns llibres de poemes en castellà, els reculls Guspires (1875) i Fantasies (1876).
(Sant Hilari Sacalm, Selva, segle XVIII – segle XIX)
Ciutadà.
El 1809, durant la Guerra del Francès, organitzà a la seva casa pairal els auxilis per a 1.200 persones que, procedents de Vic, fugien dels napoleònics. Aquests cremaren després la casa de Saleta i l’obligaren a fugir.
En recompensa per la seva generosa actitud li fou atorgada una condecoració especial i rebé el nomenament de secretari de guerra.
(Terrassa, Vallès Occidental, 26 novembre 1914 – Barcelona, 13 desembre 2005)
Matemàtic. Germà de Joan. Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi “Torres Quevedo” del CSIC pels seus treballs en el camp de les probabilitats.
Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algebraica, i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics.
Ha estat catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats (1958), primer a la universitat de Granada i a la de Barcelona des del 1961.
Fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1976).
(Barcelona, 21 març 1933 – 10 juliol 2023)
Historiadora. Filla de Joan Sales i Vallès. Llicenciada en història, fou deixebla de J. Vicens Vives i de Pierre Vilar.
Publicà uns poemes d’avantguarda i realistes, Exili a Playamuertos (1961), i és autora de diverses monografies històriques, com Una vila catalana del segle XVIII (1962), dedicada a Valls, Història dels mossos d’esquadra (1962), Els caputxins catalans del Caroní i els generals de Bolívar (1967), Sobre esclavos, reclutas y mercaderes de quintos (1974), Els botiflers (1981) i La revolució catalana de 1640 (1991).
Ha col·laborat en la Història dels Països Catalans (1980-81) coordinada per Albert Balcells i en la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, de la qual ha escrit el quart volum, Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII) (1984).
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1985.
(Ulldecona, Montsià, 24 agost 1843 – Vinaròs, Baix Maestrat, 10 desembre 1910)
Historiador i sociòleg. Catedràtic de geografia i història a la universitat de Sevilla (1874) i de sociologia a la de Madrid (1889), i fundador en aquesta darrera ciutat de l’Instituto de Sociología.
És autor, entre d’altres, de les obres: Filosofía de la muerte (1877), El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia Universal (1884), Del origen del lenguaje, El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907) i Tratado de sociología (1889-1904), la seva obra cabdal.
