Arxiu de la categoria: Biografies

Sallent i Gotés, Àngel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 juliol 1857 – Terrassa, Vallès Occidental, 7 octubre 1934)

Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponent de l’Academia Española.

Col·laborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23).

Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i d’altres treballs publicats al “Butlletí de Dialectologia Catalana”: Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).

Sallent, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Funcionari reial. Fou secretari de la reina Joana Enríquez.

El 1453 fou membre de l’ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella.

Sallarès i Salt, Francesc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juny 1838 – 8 febrer 1910)

Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell.

Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la Virgen de la Misericordia (1865), Discurso sobre Santa Cecilia y la Música Sacra (1897), Problemas de Alta Matemática a la revista “Cosmos”, etc.

Sallarès i Pla, Joan

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 novembre 1845 – 20 novembre 1901)

Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exclusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835.

Havent començat a intervenir d’ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s’afegí als defensors d’aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdavanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l’aranzel protector.

El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93).

Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela.

Sallarès i Castells, Joan

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1893 – 8 agost 1971)

Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat.

Col·laborà en diversos diaris i revistes, i publicà poemes, narracions i assaigs.

Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), Diplomàcia (1938), El Joncar (1959), Jardí de nois i noies (1962), D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d’excursionisme.

Salla, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Abat quadriennal de Santes Creus. El seu abadiat durà del 1644 al 1650, prolongat per les vicissituds de la guerra dels Segadors.

El 1645 les forces castellanes, irritades per la derrota soferta a Llorenç, saquejaren el monestir (23 juny).

El 1648, prestant-se a servir els interessos de la política francesa, influí sobre la comunitat veïna de Poblet perquè fos elegit allí l’abat Llobera, que era el candidat preferit del virrei.

Salla, Onofre

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, segle XVII)

Escultor.

Per encàrrec de Baltasar Borrull, escultor de Valls, obrà quatre imatges per a l’església de Santa Maria de Cervera (1625).

Acabà el retaule de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1630), les obres del qual havien quedat interrompudes el 1621, després de la mort de Claudi Perret.

Salisachs i Roviralta, Mercè

1 Resposta

(Barcelona, 18 setembre 1916 – 8 maig 2014)

Escriptora en castellà.

Formada a la high life, la seva novel·lística respon a problemes psicològics lligats a una particular metafísica o a la classe de l’alta burgesia en què ha viscut.

Entre d’altres, ha publicat: Una mujer llega al pueblo (1957), Adán helicóptero (1958), La estación de las hojas amarillas (1963), La última aventura (1967), La gangrena (1975, premi Planeta), La sinfonía de las moscas (1982), El volumen de la ausencia (1983) i La voz del árbol (1998).

Ha escrit també contes i articles.

Salis, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Argenter.

Autor de nombroses creus d’argent per a diferents parròquies de la comarca de Vic, ciutat en la qual tingué l’obrador (Santa Eugènia de Berga, 1567; Sant Andreu de la Bola, 1583; Malla, 1584; Santa Cecília de Voltregà, 1586).

Obrà també la Veracreu de Sant Martí a Aiguafreda (1577) i la de Sant Martí Sescorts (1589).

Saliquet Zumeta, Andrés

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1877 – Madrid, 23 juny 1959)

Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917.

El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva.

El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (març 1939). Des d’aleshores hi residí.

Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí.