Arxiu de la categoria: Biografies

Salvador, Simó

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1369 – Roma, Itàlia, 1445)

Eclesiàstic. Després de doctorar-se en dret a Bolonya es posà al servei de Benet XIII, papa d’Avinyó, en pugna amb el de Roma.

El 1397 obtingué de Bonifaci IX un acord provisional per tal que no cedís a les pretensions dels ambaixadors de Castella, Anglaterra i França, que volien solucionar el Cisma amb la renúncia de tots dos papes.

El 1404, després del setge francès d’Avinyó i del confinament de Benet XIII, continuà les seves ambaixades davant els pontífexs de Roma Innocent VI i Gregori XII, sense resultats positius.

Acompanyà Benet XIII en la retirada cap a terres de Martí l’Humà i, finalment, a Peníscola. Deposat Benet XIII pel concili de Constança (1417), l’any següent el deixà, sota fermança d’Alfons el Magnànim d’ésser protegit personalment.

Fou rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de València. Féu encara algunes missions per compte del rei. El 1429 aconseguí la renúncia de Gil Sánchez Muñoz, que havia succeït Benet XIII amb el nom de Climent VIII.

El 1433 rebé el nomenament de bisbe de Barcelona. Assistí a les Corts de Montsó (1435) i a les de Tortosa (1442), presidint el Braç eclesiàstic.

Salvador, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, 1786)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1784, després de quatre anys de seu vacant que hi hagué en acabar-se l’abadiat de Josep Güell.

A la seva mort, la comunitat no es posà d’acord en l’elecció de nou abat, i fou imposat de reial ordre el castellà A. Vázquez de Varela.

Salvadó i Jassans, Josep

1 Resposta

(Alforja, Baix Camp, 24 juliol 1938 – Barcelona, 3 març 2006)

“Jassans“  Escultor. Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any en què ingressà de professor a l’escola Eina de Barcelona i instal·là taller propi. Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976.

El 1972 el seu nu assegut Waldesca guanyà el Primer Concurso Nacional de Pequeña Escultura a Valladolid, i l’any següent féu, a la Sala Parés de Barcelona, la seva primera exposició individual.

Molt influït pel seu mestre, practica i defensa un classicisme pur, patent en els seus nus, d’acurada tècnica.

Salvadó i Castell, Hilari

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 febrer 1899 – 20 febrer 1966)

Polític. Membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1937, en plena guerra civil, ocupà l’alcaldia de Barcelona, on substituí a Carles Pi i Sunyer.

Destacà pels mètodes utilitzats en la defensa passiva contra els bombardeigs aeris, i arribà a pronunciar conferències sobre aquest tema a Londres.

S’exilià pel gener de 1939, però tornà a Barcelona al cap d’uns quants anys.

Salvà i Vallgornera, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Diplomàtic. Regent de la tresoreria catalana quan Joan d’Àustria va governar Catalunya.

Ell i Romeu de Ferrer foren els representants d’Espanya a la comissió franco-espanyola que procedí a la nova delimitació de la frontera després del tractat dels Pirineus (1659).

Els comissaris espanyols i francesos, sense haver pogut arribar a un acord, van trametre als primers ministres Mazzarino i Haro les actes de les negociacions, perquè resolguessin la discrepància.

Ambdós plenipotenciaris van encarregar a Miquel Salvà i Jacint Serroni la tasca d’escollir les poblacions de la vall de Querol que havien de pertànyer a França.

Salvà i Sabat, Pere

Deixa un comentari

(Torrent d’Empordà, Baix Empordà, 1816 – Palafrugell, Baix Empordà, 1874)

Guerriller. Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines.

En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol.

Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.

Salvà i Miquel, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 3 març 1918 – Barcelona, 28 maig 2007)

Metge i farmacèutic. Membre de l’Acadèmia de Medicina (de la qual fou vicepresident) i de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona.

Fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis (1965), València i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) de la qual ha estat degà i vice-rector.

Autor d’un gran nombre de publicacions científiques, ha treballat principalment en temes de farmacologia i medicaments.

Fou director de la revista “Avances en terapéutica”.

Salut, la -Manlleu-

1 Resposta

(Manlleu, Osona)

Barri mixt d’habitatge i d’indústria, situat a llevant del primitiu nucli urbà, entre el Ter i la confluència de les carreteres d’Olot i de Roda de Ter.

S’hi localitzen unes instal·lacions poliesportives municipals.

Saltor i Lavall, Gil

1 Resposta

(Maçanet de la Selva, Selva, 5 maig 1862 – Barcelona, 13 juny 1909)

Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal.

El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica.

Fou germà d’Octavi Saltor i Lavall  (Barcelona, 1875 – 1914)  Enginyer. Fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la “Revista Tecnológica Industrial”. Fou el pare de l’escriptor i polític Octavi Saltor i Soler.

Saltiveri i Vidal, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 12 juliol 1922)

Autor teatral. Autor d’una gran quantitat de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres: Un mort ressuscitat (1891), Les mitges de Paula (1904), La família Picarol (1907), Un gendre de l’altra món (1910), La declaració d’amor (1917), etc.