Arxiu de la categoria: Biografies

Salvans i Bonet, Lluís

(Berga, Berguedà, 1891 – Barcelona, 1956)

Veterinari. Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona. Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia.

El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus.

El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana. L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular.

El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos.

Salvaña i Comas, Joaquim Maria

(Mataró, Maresme, 21 gener 1828 – Barcelona, 26 febrer 1902)

Naturalista. Es doctorà en farmàcia i des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a la qual regalà una col·lecció important de fòssils, plantes, etc.

Fou col·laborador de “Crónica Científica” i publicà diverses obres, com Moluscos de España (1887) i Panorama zoológico (1888-89).

Salvador i Valls, Juli

(Barcelona, 1906 – 9 maig 1974)

Director cinematogràfic. Des del 1934 col·laborà en la realització de diversos films. El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio (1945).

Dirigí Apartado de correos 1.001 (1950), film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior: Duda (1951), Lo que nunca muere (1954) i una llarga sèrie de films de consum.

Salvador i Riera, Josep

(Barcelona, 1690 – 7 juny 1761)

Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan. Estudià medicina a Montpeller.

Era membre de l’Acadèmia de Medicina, on féu conèixer diverses comunicacions.

Els seus estudis botànics foren considerables, però orientats sempre en funcions terapèutiques i partint de les col·leccions del seu pare i del seu germà.

Salvador i Riera, Joan

(Barcelona, 1 desembre 1683 – 21 febrer 1726)

Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Josep.

El 1705 anà a París, on va formar-se al costat de Tournefort, Vaillant i d’altres.

Viatjà, amb A. De Jussieu, per diverses zones de la península ibèrica i explorà també les Balears.

Salvador i Pedrol, Jaume

(Barcelona, 20 juny 1649 – 23 juny 1740)

Botànic i farmacèutic. Fill de Joan Salvador i Boscà. Viatjà per França i Espanya, acompanyat en algunes ocasions per Tournefort.

Fundà a Sant Joan Despí un jardí botànic, que va ésser el primer de l’estat espanyol.

L’herbari iniciat pel seu pare i continuat per ell i pels seus fills, Joan i Josep Salvador i Riera, es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona, juntament amb la seva biblioteca i diverses col·leccions més.

Salvador i Lledó, Jeroni

(Barcelona, segle XVII – 5 agost 1714)

Jurista. Era assessor jurídic del governador de Catalunya.

El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec (1706) i li concedí el privilegi de cavaller (1706). Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial.

El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’A.F. de Berenguer. Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat.

Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia.

Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de

(Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)

Pintor, escriptor i crític d’art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc.

Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca.

Crític d’art a “La Esfera”, “El Noticiero Universal”, etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents. Emprà el pseudònim de Fray Galán.

Salvador i Boscà, Joan

(Calella, Maresme, 1598 – Barcelona, 28 abril 1681)

Farmacèutic i botànic. Féu nombrosos viatges per col·leccionar un gran herbari, considerat com el primer del país.

Posà el fonaments del Museu Salvador, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona.

Fill seu fou Jaume Salvador i Pedrol.

Salvador d’Horta

(Santa Coloma de Farners, Selva, desembre 1520 – Càller, Itàlia, 18 març 1567)

(Salvador Pladevall i Bien)  Religiós franciscà i sant. De família molt humil, passà la seva infantesa a l’hospital de Santa Coloma de Farners i, posteriorment, es traslladà a Barcelona a fer de sabater.

Ingressà al convent franciscà de Santa Maria de Jesús. Professà a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i hi visqué humilment. Li fou atribuïda la facultat de guarir miraculosament els malalts.

El 1565 anà a Sardenya amb el provincial de l’illa, i hi morí dos anys després.