Arxiu de la categoria: Biografies

Rodrigo i Pertegàs, Josep

Deixa un comentari

(València, 17 març 1854 – 4 abril 1930)

Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n’abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d’Antoni Maria Alcover.

S’especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922)

Rodrigo, Miquel

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre.

Rodrigo, Francesc

Deixa un comentari

(Alacant, 1681 – 1738)

Religiós jesuïta. Prengué hàbit a Tarragona el 1698. Estudià filosofia i ensenyà aquesta disciplina, així com teologia i gramàtica, a diversos col·legis de l’orde.

Publicà sermons i d’altres escrits.

Rocamora, Vicent de

Deixa un comentari

(València, 1600 – Amsterdam, Holanda, 1684)

Frare dominicà. Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria.

En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac. Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos.

El seu fill, Selomó de Rocamora, exercí de metge a Amsterdam.

Rocamora, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, vers 1575 – Palma de Mallorca, 1653)

Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l’orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat.

El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43).

Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l’epidèmia del 1652.

És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítol de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.

Rocafull, Guillem de -lloctinent Mallorca-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades.

Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral.

No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558.

La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.

Rocafort, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya Nord ?, segle XV)

Escriptor. N’ha estat conservada una bona poesia amorosa. Possiblement és seva una altra composició que, sense nom d’autor, apareix transcrita a continuació de l’anterior dins els cançoners de l’època.

Hom creu que aquest poeta, de bona inspiració i obra tan poc coneguda, podria ésser un homònim ambaixador del comte de Foix que apareix a Navarra el 1456.

Roca i Vinent, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)

Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.

Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.

Roca i Simó, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 4 gener 1874 – Madrid, 21 maig 1940)

Arquitecte. Titulat a Madrid el 1904. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Noveau i acabà conreant l’eclecticisme.

Projectà les cases Casasayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. El 1913 treballà a Almeria. El 1916 projectà el Col·legi Notarial de Balears.

Residí a l’Argentina (1916-19), on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla.

Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de Madrid (1927) i de Sòria (1929).

Roca i Seguí, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)

Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.

És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.

Fou el pare de Guillem Roca i Reus.