Arxiu de la categoria: Biografies

Roca i Reus, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1793 – Ciudad Rodrigo, Castella, 1852)

Escriptor. Fill de Guillem Roca i Seguí, fou advocat i funcionari de l’audiència. Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular.

Home d’idees liberals, tot i que els seus enemics l’acusaren d’haver estat reialista abans de la implantació del règim constitucional, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país. Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç.

Publicà en vida el fullet Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’ajuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perque pensaren que devien observar sa Costitució que tots havien jurada.

La seva composició més coneguda i popular és la que les miscel·lànies de l’època recullen sota el títol de Poema satíric contra el vici i mala costum del beure, editada pòstumament a Barcelona (1883) i a Mallorca, a cura del setmanari “La Roqueta” (1887), amb el text mutilat, i a càrrec de J. Martí i Rosselló, amb el text alterat i prolongat de quatre dècimes. El 1973 fou editat de nou a Palma.

Deixà, a més inèdites, unes quantes composicions més, escrites en forma de dècimes, de romanç o de codolada, totes elles extremament punyents i feridores, entre les quals una descripció satírica de la vila d’Algaida i la titulada La Cabronària.

Roca i Móra, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)

Il·lustrat. Fill del notari Guillem Roca. Es doctorà en drets a la universitat mallorquina. Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Acèrrim anti-lul·lià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de R. Lulio.

Formà part el 1767 de la comissió per embargar els béns i prendre els jesuïtes del col·legi de Pollença arran de la supressió de l’orde. Mal vist per la societat mallorquina, es retirà de la vida pública fins a la seva mort.

Roca i Hernández, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)

Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.

El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.

Roca i de la Serna, Ambrosi

Deixa un comentari

(València, 1597 – segle XVII)

Frare carmelità. Prengué hàbit el 1619. Fou catedràtic d’arts a la Universitat de València. El 1637 era elegit prior del seu convent. Fou delegat del virrei de València davant Felip IV.

Deixà sermons i altres escrits.

Roca i Bauzà, Jaume

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca, 1840 – 1912)

Autor teatral. De filiació federalista.

Publicà sainets amb el pseudònim d’Un pagès d’Andratx: És sereno des bàrrio, Es sogre a sa nora, Revolució d’un poble, Sa venguda del rei, Sa venguda des moros, etc.

Roca de Togores i Carrasco, Joaquim

Deixa un comentari

(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)

Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.

Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.

Roca, Llop de la

Deixa un comentari

(Alemanya, segle XV – València, després 1497)

Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494.

El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.

Robles, Andreu

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 1684 – València, 1764)

Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca.

El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.

Robiralta, Josep Maria *

Deixa un comentari

Veure> Josep Maria Roviralta i Alemany (escriptor català, 1880-1960).

Rizon, Joan Nolasc

Deixa un comentari

(València, 1642 – 1700)

Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort.

Tingué càrrecs importants dins l’orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat.

És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.