(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)
Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).
Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.
Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.
(Alacant, 1 juny 1940 – )
Metge cardiòleg i poeta. Figura en l’antologia Poetes universitaris valencians (1962).
Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi (1964), La platja (1968; Premio Valencia de Literatura 1965), La ciutat de la platja (1972; Premio Ausias March 1971) i La catacumba (1974).
És autor d’una antologia de poetes joves alacantins.
(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)
Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.
Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.
Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).
També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.
(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
(Catalunya, 1759 – 1814)
Compositor. Era deixeble de l’organista Antoni Soler i Ramos.
(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)
Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.
(Segòvia, Castella, 25 juliol 1532 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1617)
(o Alonso) Escriptor místic jesuïta i sant. Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al col·legi de Monti-sion de Palma de Mallorca, on fou porter fins a la mort.
Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la Misericòrdia.
En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87).
Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888.
(País Valencià, segle XVII – València ?, segle XVIII)
Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61).
És autor de dues misses, d’un Laudate pueri a diverses veus i d’altres obres de tema religiós.
(València, 1630 – 1703)
Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.
És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 22 novembre 1901 – Madrid, 6 juliol 1999)
Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s’instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte.
El 1939 s’establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per la universitat de Salamanca.
La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat.
Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano.
El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts.
