Arxiu de la categoria: Biografies

Solivella, Guillem

1 Resposta

(Lleida ?, segle XIV – segle XV)

Arquitecte i escultor.

A partir del 1390 fou mestre major de les obres de la seu de Lleida. Hi esculpí molts capitells del claustre, i probablement les imatges dels apòstols del portal, amb la imatge de la Mare de Déu dita del Blau. En aquest cas serien també obra de Solivella les escenes de la Passió conservada al Museu de Lleida.

El 1394 va rebré l’encàrrec de l’obra del rerecor de la catedral de València, que no realitzà. El 1410 treballava al campanar de la seu.

Soliva i Romaguera, Salvador

Deixa un comentari

(Tordera, Maresme, 1745 – Madrid, 1793)

Metge i botànic. Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Acadèmia Mèdica Matritense.

Autor de la Disertación sobre el sen de España (1774) i publicà a Madrid, en tres volums, un tractat titulat Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas de varias plantas (1787-90).

Ruiz y Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes.

Solervicens i Pollina, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 febrer 1904 – 25 desembre 1961)

Escriptor. Es formà als grups catalanistes de Gràcia i dins l’Obra d’Exercicis del pare Francesc de Paula Vallet. Estudià cursos de medicina i de lletres i fou un dels fundadors de “La Veu Gracienca”, després formà part de l’equip que endegà el diari “El Matí”, i finalment fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. Esdevingué home de confiança de Francesc Cambó, el qual li demanà de corregir les seves memòries i les Meditacions (inèdites). El 1936 es refugià a Itàlia, des d’on contribuí a divulgar el franquisme.

Humanista, conversador i conseller d’escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes i Cánovas del Castillo, l’antologia La actitud tradicional en Cataluña (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes d’una gran sensibilitat.

Fou catedràtic del Conservatori de les Arts del Llibre.

Soler de Morell i Ysamat, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juny 1880 – 8 maig 1965)

Eclesiàstic, pintor i escriptor. Era pintor paisatgista i col·leccionista d’objectes artístics i mostres arqueològiques. Fou beneficiat de la parròquia de Tossa de Mar (Selva).

És autor de la monografia “El Pelegrí” de Tossa (1935).

Soler i Ventura, Josep

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 9 agost 1946)

Violoncel·lista. Estudià a l’escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l’orquestra del Teatre del Liceu.

A partir del 1897 fou professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades.

Soler i Terol, Lluís

1 Resposta

(València, 1888 – Manresa, Bages, 23 setembre 1958)

Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March.

Publicà obres d’investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).

Soler i Santaló, Juli

2 Respostes

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Soler i Samsot, Iscle

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1843 – Terrassa, Vallès Occidental, 25 gener 1914)

Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro.

Entre les obres que interpretà destaquen L’Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra.

Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell.

Soler i Roquer, Jaume Josep

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 20 setembre 1799 – Xèrica, Alt Palància, 19 març 1851)

Eclesiàstic i teòleg. Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell (les oposicions dels tres Jaumes) una canongia de la catedral. Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848.

El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència. Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb.

Soler i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Metge. Era col·laborador de les revistes “La Dosimetría” i “Revista Enciclopédica”.

Publicà alguns treballs professionals remarcables, així com el llibre Memorias de un preso.