(Manresa, Bages, segle XVIII – segle XIX)
Tallista.
Obrà un tabernacle de la Santíssima Trinitat (1786) per a la processó de la festa de la Llum de Manresa, els retaules majors de Santa Susanna d’Abellar, de Cornet -Sallent- (1799), de Santa Anna de Claret -Santpedor- (1806) i el de la Trinitat, del Carme de Manresa (1804).
(Manresa, Bages, segle XVII – 1694)
Fuster i escultor tallista. Treballà a Manresa i a la seva comarca i també a la de Vic.
La seva primera obra documentada (una cadira per dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor) data de l’any 1643. El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre, de la parròquia de l’Estany. Al santuari de la Gleva construí el retaule major (1660-68), destruït durant la guerra civil i posteriorment reconstruït.
Altres obres seves foren el retaule del Roser de la parròquia de Navarcles (1672) i el de l’Estany (1675), el de Sant Ramon al castell de Cardona (1681), i els de la Mare de Déu de l’Esperança de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar (1684).
Fou el pare de Josep Sunyer i Raurell.
(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)
Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1529-33). Jurisconsult.
El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d’Antoni Agustí. Després d’ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se.
Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó.
(Barcelona, 1532 – Braunsberg, Polònia, 1580)
Jesuïta. Entrà a l’orde al noviciat de Perusa (1557); féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l’any 1560.
Aviat fou destinat a treballar a les regions centroeuropees, en el moment de la implantació de l’ofensiva contrareformista; com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels col·legis de Cluj i Alba Iulia, a Transilvània.
La seva actuació fou important, ensems política i eclesiàstica.
(la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1608 – Lleida, 21 setembre 1667)
Prelat. Fou bisbe de Vic des del 1662. El 1664 fou nomenat per a la diòcesi de Lleida. A Vic el reemplaçava Jaume de Copons.
Tot seguit assistí al concili de Tarragona d’aquest any, abans de prendre possessió del nou bisbat, la qual cosa féu el 1665.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família de joiers i argenters.
En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló (Barcelona, 1819 – 1887) Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar.
El seu fill fou Josep Sunyer i Parera (Barcelona, 1850 – 27 març 1919) Joier. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors. Fou mestre de notables orfebres, com Jaume Mercadé i el seu fill Ramon Sunyer i Clarà.
(Manresa, Bages, segle XVII – segle XIX)
Família d’escultors. Continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del segle XIX.
Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes.
Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936; pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França.
El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer.
Un altre membre d’aquesta família fou Josep (II) Sunyer (Manresa, Bages, segle XVIII) Escultor. Nét i soci de Josep Sunyer i Raurell. Continuador del taller familiar.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Participà a les guerres d’Itàlia en 1454. No és conegut el seu nom de fonts, però si el tractament de mossèn que li era donat i que permet de concloure la seva condició de cavaller.
N’han restat cinc poesies, de nivell estimable, entre les quals destaca una cançó en què el poeta es presenta endolat per la tristesa que l’afligeix.
(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)
Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.
Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.
El 2007 va crear la Fundació Suñol.
Enllaç web: Fundació Suñol
(Barcelona, 13 desembre 1839 – Madrid, 16 octubre 1902)
Escultor. Estudià a Llotja i treballà al taller dels Vallmitjana. També, pensionat, restà una temporada a Itàlia.
Escultor molt minuciós i preocupat per la perfecció de l’obra, la seva producció no fou nombrosa però si d’alta qualitat.
Estigué a Roma i després s’establí a Madrid, on fou membre i professor de l’Academia de San Fernando.
La seva millor obra és Dant sedent (1864), i és autor també d’Himeneu (1867), Sant Pere i Sant Pau i Retrat de Fortuny.
