(Catalunya, vers 840 – 915)

Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (895-915). Sembla segur que era fill de Sunyer I d’Empúries-Rosselló i, per part d’aquest, nét de Bel·ló de Carcassona.

Havia rebut el territori emporità com a comte l’any 862, després que Carles el Calb en desposseís el duc de Gòtia, Unifred, i el cedís, conjuntament, al mateix Sunyer II i a Delà, el seu germà.

Arran del conflicte (887-891) amb la seu de Narbona durant el qual els dos comtes emporitanesos expulsaren de Girona el bisbe titular, Servusdei, i en el seu lloc imposaren Ermemir, envaïren els comtats de Girona i de Besalú i ocuparen la ciutat de Girona, fins que el seu titular, Guifre el Pilós, reeixí a expulsar-los i a restablir el bisbe legítim.

El 895, a la mort de Miró el Vell, germà de Guifre el Pilós, Sunyer II aplegà a les seves mans el comtat de Rosselló.

Se’l considera el creador del comtat emporità, al qual ja s’havia incorporat Peralada, car sota el seu govern el territori s’estenia des de les Corberes fins a les Gavarres i li donà dinastia pròpia.

Durant el període 891-892 menà una expedició naval a la república marítima de Petxina (Almeria), que, si bé en principi esmerçà en activitats pirates resseguint la costa, després se’n serví per als intercanvis comercials, un cop obtinguda la pau.

A la seva mort el succeïren en el comtat, en règim d’indivís, els fills seus i d’Ermengarda, Gausbert i Benció. Uns altres dos fills, Guadall i Elmerad, foren bisbes d’Elna.

(França, segle VIII – Catalunya, 848)

Comte d’Empúries i de Rosselló (vers 834-848). D’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.

En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos.

Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del teloni d’Empúries-Peralada.

En canvi, és possible, bé que no pas segur, que Alaric no fos un intrús, sinó el germà petit de Sunyer, el qual, vers el 842, pogué associar-lo al govern amb la missió específica d’ocupar-se dels afers d’Empúries-Peralada, on degué mantenirse fins a la seva mort, vers el 844, data en què Sunyer aplegà de nou la regència de les terres de Rosselló, Vallespir, Peralada i Empúries.

El magnat Argila, -cunyat d’Alaric-, amb molta més seguretat, tampoc fou un intrús, sinó que fou fill de Berà I de Barcelona i pare de Berà II i exercí la jurisdicció comtal vers el 844, no pas al Rosselló, sinó al Rasès i al Conflent.

El comte Sunyer I està documentat exercint les funcions comtals al Rosselló pel febrer de 843, i el rei Carles el Calb l’esmenta com a home de confiança en un precepte de maig de 844.

Resultà desposseït i fins potser mort arran de la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimània, el 848.

Fou pare de Delà I i de Sunyer II.