Arxiu de la categoria: Biografies

Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de

2 Respostes

(Saragossa, Aragó, vers 1750 – Aragó ?, després 1813)

Militar i inventor. Germà de Manuel. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des del 1788).

Inventà una màquina de bregar cànem (premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País) i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático (1788).

Fou comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès. Fou substituït aviat pel general Joan Miquel de Vives.

El 1811 la Junta de Cadis el nomenà capità general conjuntament d’Aragó i València i president de les respectives audiències. Preparà València per a resistir l’imminent atac del general Suchet, però fou aviat substituït pel general J. Blake i passà a Alzira, on organitzà una segona línia defensiva.

Tracista, el *

Deixa un comentari

Sobrenom amb què fou conegut Josep de la Concepció (arquitecte i religiós català, 1626-90).

Trabal i Altés, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 1970)

Escenògraf i figurinista. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona durant el període 1951-54.

Treballà per al Théâtre de l’Étoile de París i per al Carnegie Hall de Nova York, i assolí un notable reconeixement internacional.

Va ser director artístic de la companyia de Roberto Iglesias (1960-62) i treballà també per a l’Òpera de Charleroi i per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, entre d’altres.

Tous i Soler, Nicolau

1 Resposta

(Igualada, Anoia, 20 agost 1795 – Barcelona, 20 desembre 1870)

Industrial. Fou, després de la casa Bonaplata, el segon en instal·lar una màquina de vapor en la seva fàbrica de filats i teixits.

Va ésser un dels fundadors de la foneria La Barcelonesa i un dels directius de l’Institut Industrial de Catalunya. Ajudà a les organitzacions de les exposicions industrials de Barcelona del 1850 al 1860.

Fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí fins a la mort.

Fou el pare de Nicolau Tous i Mirapeix.

Tous i Soler, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 31 març 1811 – Barcelona, 27 febrer 1871)

Frare caputxí, conegut com a Pare Tous. Ordenat prevere el 1834, l’any següent s’exilià i s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.

En tornar a Barcelona (1843) exercí de sacerdot i el 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l’ensenyament, de la qual redactà les constitucions.

El 25 d’abril de 2010 fou beatificat.

Tous i Forrellad, Pilar

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 20 novembre 1993)

Escriptora. Signava com a Pilar Tous de Cirera.

És autora dels reculls poètics Vergeret d’abril (1934), Figures i paisatge (1943) i Medalles (1951).

Ha publicat també el llibre biogràfic Agnès Armengol (1957).

Tous i Carbó, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 25 abril 1925 – 3 maig 2017)

Arquitecte. Amb títol de l’Escola de Barcelona l’any 1953. La seva obra ha estat sempre lligada a la col·laboració amb Josep M. Fargas.

La seva arquitectura, d’un gran tecnologisme, ha avançat cap a una especulació formal, especialment a partir de la realització del Banco Industrial de Bilbao (1973), molt integrat al paisatge urbà.

Després ha edificat el Banc Industrial de Catalunya (1977).

Tous, Pere de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa. El 1323-24 lluità a Sardenya amb l’expedició de conquesta manada per l’infant Alfons.

El 1329, essent ja mestre de l’orde, participà a les Corts de València, on fou un dels àrbitres que assessoraven Alfons III el Benigne sobre l’aplicació a terres valencianes del fur d’Aragó.

Figurà entre els consellers preferents de Pere III a la primeria del seu regnat. L’acompanyà a les accions contra el noble rebel Pere de Xèrica (1336). El 1340 formava a les forces catalanes que, sortint de Xàtiva, anaren a ajudar Castella contra els sarraïns, que culminà a la batalla del Salado.

El 1343 el rei li reclamà uns diners i que havia de menester per a la invasió de Mallorca. Molt fidel al rei, defensà els interessos d’aquest durant les turbulències de la Unió valenciana. Acompanyà Pere de Xèrica a la zona de Borriana, reducte dels reialistes, i contribuí a defensar la zona. L’any següent anà a reunir-se amb aquest a Sogorb i participà a la fase final de la campanya contra els unionistes, contra els quals lluità a la decisiva batalla de Mislata.

El 1354 fou membre del consell de govern constituït per actuar durant el viatge de Pere III a Sardenya. Encara figuraria a la guerra contra Castella. El 1357 prestava serveis al front valencià.

Tous, Guillem de -cavaller-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d’Orient.

El 4 d’abril de 1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traïdora matança d’Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents.

Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d’heroisme que el fill de l’emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli.

El 7 de juny, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s’obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.

Tous, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Monjo cistercenc de Santes Creus.

Anà a Sicília amb Pere II el Gran (1282). Quan el rei hagué d’absentar-se de l’illa, en fou un dels millors informadors. Li trametia totes les notícies referents a l’agitació del noble sicilià Alaimo de Lentini.

Pel juliol de 1285 era enviat a França com a negociador oficiós, de cara a sondejar l’actitud francesa respecte a Catalunya davant les grans dificultats de la croada empresa per Felip III l’Ardit en terres de l’Empordà i del Gironès. També s’entrevistà aleshores amb el cardenal legat de la croada.

El mateix any seria confessor de Pere el Gran quan aquest emmalaltí de mort. L’assistí amb sol·licitud en aquesta ocasió.