Arxiu de la categoria: Biografies

Josep (I) Tremulles

Tremulles, Josep (I)

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1603 – Barcelona, després 1676)

Escultor. Fill d’Antoni (I). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647.

Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n’anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L’obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936.

Les úniques obres seves conservades en l’actualitat, encara que amb reformes, són el Martiri de sant Sebastià i el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable, també.

Fill seu fou Joan Tremulles  (Valls, Alt Camp, segle XVII)  Escultor. La seva obra és desconeguda.

Tremulles -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

(o Tramulles) Família d’artistes, iniciada per:

Antoni (I) Tremulles (Girona ?, segle XVI – Falset, Priorat, vers 1630)  Escultor. Contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605. Fou el pare de Josep (I) i de:

Antoni (II) Tremulles  (Falset, Priorat, segle XVII – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678)  Escultor. Treballà a Valls entre el 1639 i el 1670.

Llàtzer (I) Tremulles  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1605 – Perpinyà, 1656)  Escultor. Amb el seu germà Josep treballà a Valls. Contracta amb ell, el 1639, el retaule major de la parròquia vallenca. En 1645 s’establí tot sol a Perpinyà, on assolí un bon prestigi. Treballà per a la seu i per a bon nombre d’esglésies rosselloneses. Fou el pare de Llàtzer (II) Tremulles.

Tremp, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.

La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.

Trèmols i Borrell, Frederic

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà, maig 1831 – Barcelona, 21 gener 1900)

Botànic i químic. Ocupà la càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts.

El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya.

Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.

Tregurà, Jaspert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa.

Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel febrer de 1341, l’envià d’ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342.

Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló.

El 1364 acompanyà a Avinyó l’infant Pere, oncle de Pere III i ja retirat aleshores de la política per convertir-se en framenor, per tal d’entrevistar-se amb el papa Urbà V.

Treballs, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, s XIII – Berga, Berguedà, 1326)

Prelat i frare benedictí.

El 1309 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Guillem de Montcada. Fou consagrat l’any següent. El 1314 actuà com a marmessor del comte Ermengol X d’Urgell.

Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Llordat.

Travesser, Bernat

Deixa un comentari

(Llenguadoc ?, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1260)

Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars.

Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262.

Traver, Nicolau

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1723 – segle XVIII)

(o Travé)  Escultor i imatger. La seva obra representa l’últim moment de l’escultura barroca catalana i la transició al neoclassicisme.

És autor de l’estàtua de Neptú, inspirada en l’Hèrcules Farnese, de la font del pati de Llotja, a Barcelona, edifici on intervingué en diferents treballs de decoració juntament amb Salvador Gurri i Ramon Amadeu.

Trauqué i Cassi, Llorenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 1816 – 1880)

Pedagog. Exercí primer a Banyoles i després a l’escola pública de Sant Feliu de Guíxols, d’on passà més tard a l’Escola de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona com a director.

Escriví nombrosos textos escolars, entre els quals cal esmentar El libro del estudioso catalán per aprendre gradualment el castellà, la Memòria presentada a la “Asociación Barcelonesa de Amigos de la Instrucción” el 1865 i El origen de la música y su historia en España.

Traserra i Parareda, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 agost 1931 – 23 octubre 2019)

Metge otorrinolaringòleg. Catedràtic de les universitats de Saragossa (1971) i Barcelona.

Ha treballat en molts camps de la seva especialitat i principalment en l’estudi de la conducció òssia i les sordeses (1959), les relacions entre les malalties de l’audició i els accidents de trànsit (1972) i el tractament de les lesions tumorals.