Arxiu de la categoria: Biografies

Tous, Bernat de -s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós.

Anà d’ambaixador a França el 1341, per tractar dels incidents jurisdiccionals de Montpeller. El 1350 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor de l’infant Joan (el futur Joan I). Dos anys més tard intervingué als acords estipulats aleshores amb Castella.

El 1353 anà d’ambaixador a Avinyó, on faria una estada llarga prop del papa Innocent VI, per dur l’homenatge feudal del monarca al pontífex, com a vassall que n’era per Sardenya i Còrsega. Més tard gestionaria prop del papa la dispensa de cara al projectat matrimoni de la infanta Constança, filla de Pere III, amb el jove rei Lluís de Sicília, el qual morí de pesta poc després. El 1356 intervenia a les negociacions d’una treva amb Castella.

Fou nomenat governador de Mallorca. Ocupava el càrrec en 1360-61, quan mantingué relacions de bon interès documental amb Mateu de Montcada, vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria. El 1366 era ambaixador de Pere III prop d’Enric de Trastàmara, que era en guerra a Castella per destronar-hi Pere el Cruel.

Tous, Alfons de

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XIV – 3 febrer 1421)

Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilavella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia).

El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat (1396-1413). El papa Benet XIII el traslladà al bisbat de Vic el 1410.

Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí I l’Humà, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I d’Antequera abans de procedir contra el comte Jaume II d’Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança.

Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avançant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat.

Totzó, Ramon de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Pels anys 1326-28 era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà.

Anys després s’inclinà per Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el qual el féu dur a Mallorca i tancat al castell de Bellver. En fou alliberat per l’arribada del rei Pere a Mallorca (1343). Mesos després, en ser signat l’armistici entre els dos monarques, Jaume III prometé que no atacaria en represàlia els dominis rossellonesos dels Totzó durant la suspensió d’hostilitats.

El 1344 formà part del consell de Pere III quan fou realitzada la segona i definitiva invasió del Rosselló. També era membre del consell que decidiria la sort de Jaume III un cop aquest hagué capitulat. Pere III el nomenà lloctinent reial al Rosselló i la Cerdanya, dins el mateix any. Actuà diverses vegades en funcions de conseller del nou monarca.

El 1347 es trobava a Morvedre durant els avalots promoguts pels unionistes valencians. A requeriment d’aquests hagué d’abandonar aleshores la companyia del rei, seguint els altres consellers rossellonesos.

Totzó, Hug de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

(o Huguet)  Cavaller. Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III.

L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner.

L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330.

L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Marroc.

Totzó, Dalmau de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. El 1343 era a Mallorca i se sotmeté a Pere III. Fou testimoni de l’homenatge prestat al procurador del rei per Huguet de Totzó. El mateix any fou protegit explícitament per l’armistici entre Pere III i Jaume III amb compromís d’aquest de no perjudicar-lo.

El Cerimoniós el nomenà veguer de Girona i de Besalú. El 1344 col·laborà eficaçment a la campanya del monarca per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca. Amb forces pròpies i d’acord amb el monarca, establí pel seu compte el bloqueig inicial de Cotlliure, auxiliat per Ramon de Riusec. Fou del consell reial durant la campanya esmentada.

Totossaus, Francesc

Deixa un comentari

(Tarragona, 1613 – Toló, Provença, 1668)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Bolonya. Fou paborde de la catedral de Tortosa (1639).

Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino (1643), Fruits espirituals del Via-Crucis (1646) i Noves rimes en llaor de… la Mare de Déu (1649).

Es mostrà contrari a Felip IV durant l’ocupació francesa de Tortosa (1648-50) i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat. El 1651 anà a Tolosa (Llenguadoc) en el seguici de Pèire de Marca.

El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després.

Totosaus i Martorell, Josep Maria

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1932 – Barcelona, 8 febrer 2014)

Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París.

Ha estat consiliari d’acció catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra.

Assagista penetrant, ha publicat On va l’Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973).

Totó

1 Resposta

(Barcelona, 28 novembre 1933 – Calella, Maresme, 10 setembre 2011)

(Manel Vallès i Puyalto)  Pallasso. Debutà a 12 anys (Toni i Totó, clown i august).

Fou primer august del trio Hermanos Martini (1957-73) i del quartet Martini-Llata (1973-76), formacions amb què actuà en importants circs (Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss) i sales de festes de tot Europa i participà en el primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo (1974).

El 1965 es casà amb la sueca Rose-Marie Risto (Luleä, 1946), que el 1968 s’integrà als Martini i amb la qual el 1982 creà els Germans Totó, parella que obtingué una àmplia resposta del públic infantil.

L’any 2006 rebé el Nas d’Or al Festival de Pallassos de Cornellà. Retirat l’any 2007, amb Charlie Rivel i Tortell Poltrona, hom el considera el millor pallasso català.

Tota de Borgonya *

Deixa un comentari

Veure>  Toda Adelaida de Borgonya  (comtessa de Besalú, segle X-després 1020).

Tost, Ledgarda de

4 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Pubilla d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.

Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d’aquest el gran patrimoni d’Àger.

Devers el 1066 nasqué d’aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera.