(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel, 23 juny 1808)
Fet d’armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià.
Caseria, a l’esquerra del riu Ebrón, prop de la seva confluència amb el Túria, al límit amb el terme de Torre Baixa.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat i antiga partida, a l’interfluvi del riu d’Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella).
Antiga alqueria islàmica del terme d’Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats.
(o ses Pallisses) Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.
Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.
(València, 18 maig 1935 – abril 1936)
Setmanari d’Esquerra Valenciana. Publicà 17 números; després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més. N’era director Josep Castanyer i Fons.
Representà la continuïtat de la línia d’“Avant” de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular.
(l’Alguer, 1875 – Càller, Itàlia, 1964)
Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic.
Musicà l’himne alguerès i popularitza melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912).
Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero, escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970.
(Inca, Mallorca, 10 octubre 1769 – Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 28 abril 1823)
Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte.
Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antiga torre de defensa de la costa, al sud del cap de l’Abella.
Antic nom del poble i municipi de Sant Joan de Pladecorts.
(Argelers, Rosselló, 1893 – Sant Nazari, Rosselló, 1980)
Administrador (1917) i inspector (1922) de les colònies franceses. Resident superior a Indoxina (1931), governador de Cotxinxina (1934-38) i prefecte d’Alger (1941).
De nou al Rosselló, fou president de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
