Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Palanca i Gutiérrez, Carles

Deixa un comentari

(València, 24 maig 1819 – Madrid, 16 setembre 1876)

Militar. Enviat a Filipines, el 1858 participà en l’expedició a Cotxinxina i intervingué en les campanyes franceses contra Annam. De retorn a la Península (1865), fou exiliat a Canàries per les seves idees liberals.

Després d’una breu estada a Cuba, fou nomenat capità general de les Canàries (1871), i dos anys més tard, de les Balears, fins al 1874.

És autor, entre altres treballs, d’una Reseña histórica de la expedición a Cochinchina (1869) i d’un Tratado sobre colonias militares.

Palanca i Asensi, Eduard

Deixa un comentari

(València, 2 setembre 1837 – Màlaga, Andalusia, 30 novembre 1900)

Polític. Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid. Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts (1869), membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar (1873).

Palamó, el

3 Respostes

(Alacant, Alacantí)

(o Vilafranquesa) Vila (72 m alt), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante.

L’església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l’estiueig.

El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al segle XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al segle XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s’ha mantingut viu l’originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat.

Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d’Alacant, aconseguida posteriorment, al segle XIX, però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.

Palaldà

4 Respostes

(els Banys d’Arles, Vallespir)

(o Palaudà)  Poble (211 m alt), situat al nord del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), amb un portal de marbre.

És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX.

Palàcios i Martínez, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 20 març 1938 – )

Escriptor. Ha col·laborat en revistes i llibres col·lectius i ha traduït obres al català i al castellà. El 1958 aconseguí el premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions i el 1962 el premi País Valencià dels Jocs Florals celebrats a Santiago de Xile.

Entre les seves obres cal destacar els llibres de relats Ocells miralls (1981) i alfaBet (1989), els poemaris Devastació (1981), Inventari (1984) i Frontissa (1986), i l’assaig Acròstic (1982).

Palacios i Chirivella, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, segle XIX – segle XX)

Escultor. Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Melilla. Destacà pels seus retrats escultòrics i per les seves imatges religioses.

Intervingué a la realització dels relleus decoratius de la Universitat de València.

Palacios, sèquia de los

1 Resposta

(Formentera del Segura, Baix Segura)

Canal de regadiu, que pren l’aigua del Segura, per l’esquerra, a l’assut de Rojals i rega el sector oriental del terme.

Palà Nou, el *

Deixa un comentari

(Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)

Veure> colònia Valls  (colònia industrial).

Pal, el -Mallorca-

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor.

Pal -Andorra-

5 Respostes

(la Massana, Andorra)

Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).

Dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei.

L’any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, situada al bosc de Pal.