(Ceret, Vallespir, 1904 – Perpinyà, 1981)
Metge. Exercí a Perpinyà del 1945 al 1955. Ha donat a conèixer les seves teories cosmològiques originals i particularment la de l’antigravitació.
És autor del llibre Le défi de l’antigravitation.
(Estagell, Rosselló, 24 octubre 1865 – Le Grand Pressigny, França, 22 abril 1952)
Filòleg. Deixeble de Morel-Fatio, es dedicà a l’estudi de la literatura catalana, que alternà amb la seva tasca de professor de filosofia en diversos liceus i acadèmies a París, La Rochelle i Tours. El 1912 es doctorà a la Sorbona amb una tesi en català sobre l’edició crítica de les obres d’Ausiàs Marc. Col·laborà a la “Revue des Langues-Romaines”, “Romania” i “Revue des Bibliothèques”.
Entre les seves obres més importants cal esmentar Documents inédits relatifs à Ausias March (1888), Études critiques sur les manuscrits d’Ausias March (1912-13), Les obres d’Ausias March (Barcelona 1912-14), Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVe et Xve siècles (1912).
Dins la mateixa línia de la literatura catalana medieval publicà altres obres com Commentaire des poésies d’ausias March (1925), Les cobles de Jacme, Pere i Arnau March (1934) i la seva obra més important, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe (1936).
Els estudis crítics sobre la crònica de Pere III el Cerimoniós aparegueren en un començament el 1888 i foren publicats definitivament el 1942.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – Valencià ?, després 1481)
Pintor. S’establí a València amb Pau de Sant Leocadi, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral.
No se n’han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en col·laboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol. L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela i es conserva al Museu Catedralici.
Testà el 1476 i apareix citat per darrera vegada el 1481.
Veure> Joan de Padrines, Miquel (historiador i notari mallorquí, 1754-1837).
Veure> Sant Pere Sasserra (antic llogaret i masia).
Poble, al vessant meridional del Turbó, al nord-oest de Serrat.
Contrafort (2.620 m alt) del massís de la Maladeta, a l’est de la tuqueta Blanca.
Domina l’estany de Paderna (2.225 m alt), a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cala de la costa oriental de l’illa, a llevant del terme, on es formà un nucli turístic.
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Lul·lista i poeta en llatí. Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lul·liana. El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina: esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lul·lià de la seva biblioteca i féu de mitjancer entre aquest i el grup lul·lià de París (Charles Bouillé), de València (Alfonso de Proaza) i de Mallorca.
Promogué, a Alcalá, l’edició de texts lul·lians; traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull amb el títol Liber de mirabilibus orbis, i al castellà el Desconhort (no publicat fins el 1540); escriví una Vita divi Raymundi (1519) a imitació de la de Bouvelles, amb qui havia sostingut una interessant correspondència filosòfica, publicada el 1521.
Dedicà un cant a Ramon Llull i diverses composicions a Cisneros i a Ferran II de Catalunya.
Veure> Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (militar i músic català, 1672-1745).
