Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Palau del Marquès de Dosaigües

7 Respostes

(València, segle XV – )

Seu del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan segle XVIII sota la direcció d’Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l’al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer.

Una reforma de la darreria del segle XIX féu desaparèixer les pintures de Rovira i donà a l’edifici el seu aspecte modern.

Palau de Sant Feliu *

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Veure> Palau-sacosta  (poble i actual barri).

Palau de Plegamans *

Deixa un comentari

(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)

Altre nom del poble de Plegamans.

Palau de l’Horta *

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Veure> Palauet  (partida de l’horta).

Palau de la Música de València

1 Resposta

(València, 25 abril 1987 – )

Auditori. Projectat per José María de Paredes i A. Osorio Arijón. Cobert per una volta de vidre paral·lela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu.

Consta de dues sales per a concerts -una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1.793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació-, dues per a reunions i una sala d’exposicions.

Amb més de 300.000 espectadors per any, el Palau és seu de l’Orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra.

Enllaç web: Palau de la Música de València

Palau de Justícia de València

2 Respostes

(València, 1922 – )

Seu de l’antiga duana. Fou començat en temps de Ferran VI de Borbó, a instàncies de l’intendent Josep Avilés i finançat amb els impostos que el poble de València pagava pels queviures que entraven a la ciutat.

Els treballs foren realitzats entre el 1758 i el 1760 i en resultà un dels edificis més esplèndids de l’època. La part alta de l’ingrés fou decorada per Ignasi Vergara amb estàtues de Carles III de Borbó, la Justícia i la Prudència, i un escut.

Entre el 1828 i el 1922 fou fàbrica de tabacs, i a partir del 1922, Palau de Justícia.

Palau de Congressos de València

1 Resposta

(València, 2 juliol 1998 – )

Recinte d’exposicions i congressos. Disposa de més de 16.000 m2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2.200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions.

Situat al nord-oest de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural.

Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc.

Enllaç web: Palau de Congressos de València

Palau, Vicent

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, segle XVI – segle XVII)

Frare franciscà. Visqué al convent de Sant Sebastià, de Cocentaina. És autor d’algunes pintures i escultures per al convent esmentat.

Palau, Lluís

1 Resposta

(Rosselló, segle XVI – segle XVII)

Jesuïta. Treballà a Perpinyà, on essent assessor dels cònsols de la ciutat, aquests li demanaren de fer avinent al rei Felip II, juntament amb Lluís Baldó, els desigs existents al Rosselló de separar-se del Principat.

Redactà aleshores el memorial Discurso fundado en derecho… sobre la pretensión de separarse de Cataluña los condados de Rosellón y Cerdaña, paral·lel al redactar per Baldó.

Palau, Bartolomé

Deixa un comentari

(Burbáguena, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)

Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València.

És autor, entre altres obres, en castellà, d’una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció.

Influí sobre Jaume Ferrús.