(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Poble (1.237 m alt), a l’esquerra del torrent de Lluç.
Palau -Alta Cerdanya-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Palatines, Lleis *
(Illes Balears, 1337)
Veure> Lleis Palatines (conjunt de disposicions en llatí).
Palaol, Bernat de *
Veure> Bernat de Palaol (trobador mallorquí del segle XIV).
Palanqués, Joan
(Palma de Mallorca, 1921 – 1982)
Escultor. Fou un dels precursors de l’escultura abstracta a Mallorca. Fou membre del Grup Tago.
Algunes obres seves són el Patriarca del Cosmos, Paz i també d’altres de caràcter religiós.
Palància, el
(Alt Palància / Camp de Morvedre)
(ant: riu de Sogorb o de Morvedre) Riu, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla.
El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest – est-sud-est, forma l’eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d’En Berenguer.
Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent.
La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’oest, de les serres d’Espina i d’Espadà al nord, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials.
La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre.
El seu nom actual li fou re-introduït pels humanistes i geògrafs a mitjan segle XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.
Palanca i Roca, Francesc
(Alzira, Ribera Alta, 11 agost 1834 – València, 17 agost 1897)
Autor teatral. Germà d’Antoni Palanca i Hueso.
Publicà teatre en castellà, de caire romàntic, i alguna obra en català, com València en 1873 (estrenada el 1876), Decrets de la Providència i Lo guardià de Caputxins (estrenades durant la temporada 1878-79), Ortigues i rosselles i Tres roses en un pomell (1871). Cal destacar el seu aplec Romancero valenciano.
Fou el pare de Francesc Palanca i Labayla.
Palanca i Martínez-Fortún, Josep Albert
(Palma de Mallorca, 23 abril 1888 – Madrid, 8 novembre 1973)
Metge. Féu la campanya d’Àfrica en el cos de Sanitat Militar. Especialitzat en higiene, amplià estudis a la Health School of Johns Hopkins, a Baltimore (EUA). El 1920 guanyà la càtedra d’higiene a la universitat de Sevilla, a Santiago i a la Universitat Central (1923).
Fundà la revista “Archivos españoles de higiene pública”, així com dispensaris i sanatoris. Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina (des del 1928) i representant de l’estat espanyol a l’Office Internationale d’Hygiène Publique.
Elaborà diversos treballs professionals, com Importancia social de la sanidad pública (1944).
Palanca i Lita, Ricard
(País Valencià, segle XIX – 1885)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Entre les seves obres figuren alguns llibres de divulgació sobre prestidigitació, màgia i cartomància.
Palanca i Labayla, Francesc
(València, 1867 – 1929)
Actor. Fill de Francesc Palanca i Roca. Fou tipògraf de “La Correspondencia de Valencia”. Treballà en la companyia de Maria Tubau i Emili Mario i en la de María Guerrero, amb les quals anà a Amèrica.
Posteriorment, fou professor de declamació al Conservatori de València i dirigí diverses obres de teatre.
Palanca i Hueso, Antoni
(València, 1848 – 15 gener 1905)
Escriptor. Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci molt actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus jocs florals: cal destacar-ne la flor natural (1896), amb el poema Ceptre i llorer.
Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i La rodada.
