Veure> Sant Esteve de Palautordera (poble i municipi).
Palautordera, Sant Esteve de *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Palautordera, Santa Maria de *
Veure> Santa Maria de Palautordera (vila i municipi).
Palaus, els
Caseria, a l’est del poble, vora la rambla de Tarafa.
Palau Sardiaca *
Veure> Palau de Santa Eulàlia (capital del municipi).
Palau Rotger *
(Rosselló)
Veure> Palau del Vidre (poble i municipi).
Palau Reial de València
(València, segle XIII – inici segle XIX)
Edifici que féu construir Pere II de Catalunya com a residència de la seva muller, l’emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere III el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del segle XIX per raons bèl·liques.
Per gravats i descripcions antigues se’n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d’edificis de diferents èpoques i l’existència d’una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.
Palau i Casanova, Marc Antoni
(Dénia, Marina Alta, 1543 – 1645)
Erudit i apologista. Ocupà càrrecs d’importància. Conreà la poesia.
Publicà obres religioses en llatí i en castellà. En deixà d’inèdites de caràcter històric i literari.
Palau i Boix, Manuel
(Alfara del Patriarca, Horta, 4 gener 1893 – València, 18 febrer 1967)
Compositor. Estudià al Conservatori de València (1914-18) i després a París amb Charles Köchlin (1824-26). Dirigí les bandes de Montcada i de Llíria. L’any 1952 fou nomenat director del Conservatori de València, membre del Consejo Nacional de Educación Musical (1959), president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València.
L’evolució de la seva obra el dugué, des d’uns inicis propers al folklorisme, vers l’impressionisme i l’atonalitat.
Amb Gongoriana (1927) i Atardecer (1945) guanyà dues vegades el premi Nacional de Música. És autor de dues simfonies (1939, 1944), de Concierto levantino, per a guitarra i orquestra (1947), Salmantinas, per a piano i orquestra (1950), l’obra coral Cançó d’hivern (1959), dos ballets Lliri blau (1938) i Sino (1939), les operetes Beniflors (1920) i Maror (1956), òpera amb llibret de Francesc Xavier Casp, i la Tetralogia del goig, del dolor, de l’amor i de l’humor (1960).
En el camp folklòric dirigí “Cuadernos de música folklórica valenciana”, i publicà Elementos folklóricos de la música valenciana (1925) i Canciones de la provincia de Alicante (1954).
Palau dels Reis de Mallorca *
Veure> castell de Perpinyà (palau del segle XIII).
Palau del Vidre, mestre de
(Rosselló, segle XV)
Pintor gòtic anònim. És autor del retaule de Sant Joan, conservat a la vila rossellonesa de Palau del Vidre.
La seva obra pot relacionar-se amb la d’Arnau Gacies i amb l’estil del retaule dels Sants Joans a la parròquia del Voló.
