(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Primer nucli de concentració urbana de la vila, desenvolupat a partir del segle XVII.
Pantaleu, es -Andratx, nucli-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Panses, avalot de la placeta de les -1808-
(València, 23 maig 1808)
Alçament popular antinapoleònic. S’originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la “Gazeta de Valencia” del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona.
Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter.
Panissos
Partida i caseria, al delta de l’Ebre, al sud-est de la ciutat.
Panderola, la
(País Valencià)
Nom del ferrocarril de via estreta que anava d’Onda a Borriana i a Castelló de la Plana.
Pandel
Despoblat, a la dreta del Millars, aigua amunt de la vila.
Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602 i era de la fillola de la Vall d’Uixó.
pancatalanisme
Doctrina que propugna la unió política dels territoris de parla catalana.
Pams i Vallarino, Juli
(Perpinyà, 14 agost 1852 – París, França, 12 maig 1930)
Advocat i polític. La seva professió d’advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent.
Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d’Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l’Interior (1917).
Pamis
Poble, al sud de la vila. L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara.
Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara. Pertangué a la família Vives.
Pam, pic del
(Conflent)
Pic (2.470 m) dels Pirineus axials, situat sobre la vall de Lladura, entre els estanys de Bassetes i de Balcera i el pic de Camporrells.
Separa la conca atlàntica (riu Lladura, afluent de l’Aude) de la mediterrània (la Tet).
Palustre, Bernard
(Fontevrault-L’Abbaye, França, 8 juliol 1870 – Perpinyà, 18 abril 1907)
Arxiver. Després de treballar a la Bibliothéque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals.
Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, que ell havia fundat.
Fou un dels promotors del LXXIII Congrés Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona.
