(Campanet, Mallorca, 1918 – Marratxí, Mallorca, 20 febrer 1995)
Pintora. Ha fet gran nombre d’exposicions a Palma de Mallorca. També ha exposat a Barcelona i a diverses capitals espanyoles. Ha col·laborat a diverses exhibicions col·lectives.
(Palma de Mallorca, 29 maig 1828 – 13 maig 1906)
Advocat, polític i autor dramàtic. President de l’Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l’octubre de 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla.
Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.
Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L’Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).
(Palma de Mallorca, 1723 – Querétano, Mèxic, 1789)
Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner.
El gener de 1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces.
Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d’atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l’Alta Califòrnia. Després d’aquest primer i llarg període de missions, fou vicari del col·legi de San Fernando (1761-64), conseller (1764-67) i comissionat de la Inquisició durant sis mesos a la missió de la Huasteca (finals de 1766).
Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767), arran del decret de Carles III de Borbó, els franciscans fernandinos foren enviats a la Baixa Califòrnia. Quan arribà a la badia de Loreto (1768), fou destinat a la missió de San Javier, on romangué durant un any. Posteriorment, fou nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia; residí a Loreto fins el 1773.
En voler reunir-se amb els seus companys missioners de Sierra Gorda, demanà el trasllat a les missions de l’Alta Califòrnia a San Diego, on arribà el mateix any. Poc després fou destinat a la missió de San Carlos del Río. Quan Juniper Serra hagué d’anar a la capital de la Nova Espanya, la jurisdicció de les noves missions correspongué a Palou, fins el 1774. Més tard, fou enviat com a cronista de les dues grans expedicions del capità Fernando de Rivera y Moncada a la recerca de la badia de San Francisco (1774 i 1775).
A la mort de Juniper (1784), es convertí en president en funcions de les missions californianes fins el 1785. El 1786 tornà a la capital de Nova Espanya, on fou designat guardià del col·legi de San Fernando.
Remarcable cronista, és autor d’una biografia de Juniper Serra, intitulada Relación histórica, i del llibre Noticias de la Nueva California, que el converteixen en el primer historiador de les missions de Califòrnia.
Veure> Sibil·la de Palau (vescomtessa de Bas, 1231-80).
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Jurista. És autor d’al·legacions jurídiques remarcables.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 15 juliol 1749 – València, 28 març 1814)
Erudit. Estudià lleis a València. Síndic procurador general de Sagunt (1773), rebé el títol de doctor dels Reials Consells (1774). Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes.
Aconsellat per F. Pérez i Baier, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes.
Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto (1793), Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto.
Masia, uns 6 km a l’est de la ciutat, prop seu hi ha l’església del Roser.
Massís muntanyós (1.258 m alt), al sector occidental del terme, al límit amb Albacete (Castella).
(Alta Cerdanya / Andorra)
Nom de l’Arieja a la capçalera, on separa els dos territoris.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Antic lloc, a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).
Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya que conqueriren l’illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset.
Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans; Pere III de Catalunya hi féu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona.
