Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Vilafranca, marquesat de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.

El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.

Vilafranca, Lluís de

2 Respostes

(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)

(Joan Mestre i Oliver)  Erudit caputxí. Ingressà a l’orde el 1788, i es dedicà preferentment a l’estudi de la història i dels clàssics. Fou bibliotecari i guardià al convent dels caputxins de Palma de Mallorca, i ajudà Joan Ramis, Jaume Villanueva, Gaspar Melchor de Jovellanos i altres.

Corregí i continuà els Annals i l’Episcopologi del paborde de Terrassa i escriví diverses obres -inèdites, fora d’un escrit contra Joaquim M. Bover (1839)-, la més important de les quals són les Misceláneas históricas baleáricas, en tretze volums.

Vilafermosa, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Pintor anònim. Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars). Pertany a la darreria del segle XIV i la primeria del XV.

Les propostes d’identificació amb Francesc (II) Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament. Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa.

Vilafermosa, arxiprestat de

1 Resposta

(Alt Millars, ? – 1960)

Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat) un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa.

Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

Viladrover *

Deixa un comentari

(el Brull, Osona)

Veure> Sant Jaume de Viladrover  (caseria).

Viladesters, Macià de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cartògraf i pintor d’origen jueu. Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència.

De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters. No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats.

Viladases

1 Resposta

(Copons, Anoia)

Caseria, a l’oest de la vila.

Vilacristina

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Colònia agrícola que hom fundà el 1891 a l’illa de Cabrera, vora el port, una mica cap al sud de les actuals instal·lacions, però que no degué passar de la rompuda d’unes poques hectàrees.

Vilacolum de Baix *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Altre nom del poble i municipi de Vilamacolum.

Vilaclara

1 Resposta

(Palau del Vidre, Rosselló)

Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).

El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.