(Palma de Mallorca, 5 abril 1745 – 21 octubre 1821)

Dominicà (1759). Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península.

En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes (1815) intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis.

Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae Aquinatis auribus huius temporis accomodata (1817-20; 1824-26).