Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Puigserver, Felip

(Palma de Mallorca, 5 abril 1745 – 21 octubre 1821)

Dominicà (1759). Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península.

En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes (1815) intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis.

Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae Aquinatis auribus huius temporis accomodata (1817-20; 1824-26).

Puigsec -Vallespir-

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Veïnat, al sud-est de la vila.

Puig-roig * -Ribagorça-

(Benavarri, Ribagorça)

Veure> Purroi  (poble i antic municipi).

Puigperdiguers *

(la Pobla de Montornès, Tarragonès)

Antic nom del santuari de Montornès.

Puigpedrós, el *

(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)

Veure> serra de Campcardós  (serra dels Pirineus axials).

Puig-oltrer

(Perpinyà, Rosselló)

Despoblat.

Puigneulós *

(Alt Empordà / Vallespir)

Veure> puig Neulós  (muntanya de serra de l’Albera).

Puignau, Francesc

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Notari i arxiver. El 1605 acabà el Llibre de rúbriques de la Real, anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690.

El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà: prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell.

És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló.

Puigmoltó i Mayans, Enric

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1827 – València, 1900)

Militar. Primer vescomte de Miranda (1857). Era del cos d’enginyers. Lluità al Principat contra els matiners (1848) i a Madrid contra els insurrectes del 1856. El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València. Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada (1878).

Esdevingué amant de la reina Isabel II de Borbó i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII de Borbó.

El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular.

Puigmolar *

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Veure> Puimolar  (poble).