Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Puigmola, la

(Barx, Safor)

Colònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.

Puigmanyons *

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Veure> Puimanyons  (despoblat).

Puigmal * -Ripoll-

(Ripoll, Ripollès)

Veure> Sant Vicenç de Puigmal  (antiga parròquia rural).

Puigmal * -Sant Joan Abadesses-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Veure> Santa Llúcia de Puigmal  (antic poble i parròquia).

Puigmadrona *

(el Papiol, Baix Llobregat)

Veure> Madrona  (santuari).

Puiggarí, Pere

(Perpinyà, 1768 – 1854)

Militar i escriptor. Dedicat als estudis literaris i històrics, s’especialitzà en els referents a la llengua i literatura catalanes. Fundà la revista “Le Publicateur des Pyrénées Orientales”.

Obres seves són Catalogue biografique des évéques d’Elne, Leçons de langue espagnole, Grammaire espagnole-française i Grammaire catalane.

Fou oncle d’Antoni Puiggarí.

Puiggarí, Antoni

(Perpinyà, 17 gener 1815 – 3 desembre 1890)

Militar i erudit. Nebot de Pere Puiggarí. Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló; féu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà en 1870-71.

Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya.

Deixà inèdites una gran quantitat d’estudis sobre gramàtica catalana (plural femení català, interjecció), literatura (els goigs), epigrafia, numismàtica, etc. Tingué una considerable influència sobre els estudis històrics rossellonesos.

Puigforniu *

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Veure> Puiforniu  (llogaret).

Puigfell *

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Veure> Puifell  (llogaret).

Puigdorfila, Pere de

(Illes Balears, segle XIII – Roma ?, Itàlia, segle XIV)

Eclesiàstic i diplomàtic. Des dels volts del 1295 residia a Roma, a la cort papal. Climent V el nomenà vice-canceller de l’Església (1307), abans de fixar la seu a Avinyó (1309).

Els 1306-07 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma.