Colònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.
Puigmola, la
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Puigmanyons *
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Veure> Puimanyons (despoblat).
Puigmal * -Ripoll-
Veure> Sant Vicenç de Puigmal (antiga parròquia rural).
Puigmal * -Sant Joan Abadesses-
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Veure> Santa Llúcia de Puigmal (antic poble i parròquia).
Puigmadrona *
Veure> Madrona (santuari).
Puiggarí, Pere
(Perpinyà, 1768 – 1854)
Militar i escriptor. Dedicat als estudis literaris i històrics, s’especialitzà en els referents a la llengua i literatura catalanes. Fundà la revista “Le Publicateur des Pyrénées Orientales”.
Obres seves són Catalogue biografique des évéques d’Elne, Leçons de langue espagnole, Grammaire espagnole-française i Grammaire catalane.
Fou oncle d’Antoni Puiggarí.
Puiggarí, Antoni
(Perpinyà, 17 gener 1815 – 3 desembre 1890)
Militar i erudit. Nebot de Pere Puiggarí. Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló; féu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà en 1870-71.
Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya.
Deixà inèdites una gran quantitat d’estudis sobre gramàtica catalana (plural femení català, interjecció), literatura (els goigs), epigrafia, numismàtica, etc. Tingué una considerable influència sobre els estudis històrics rossellonesos.
Puigforniu *
Veure> Puiforniu (llogaret).
Puigfell *
Veure> Puifell (llogaret).
Puigdorfila, Pere de
(Illes Balears, segle XIII – Roma ?, Itàlia, segle XIV)
Eclesiàstic i diplomàtic. Des dels volts del 1295 residia a Roma, a la cort papal. Climent V el nomenà vice-canceller de l’Església (1307), abans de fixar la seu a Avinyó (1309).
Els 1306-07 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma.
