(País Valencià, segle XVIII – després 1800)
Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800.
Juntament amb l’escultor Josep Esteve i Bonet, obrà el tabernacle d’argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
Eren fills de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga, i germans de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Josep Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). Fou l’avi de Josep Quint-Zaforteza i Togores.
Tomàs Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – segle XIX) Noble. Era el fill gran. A la seva mort, sense fills, els seus altres dos germans es repartiren l’herència.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
(cast: Quinete) Caseria, al sud-oest del poble.
Hostal i caseria, a l’est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira.
Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.
Nom artístic del músic català Joaquim Portet i Serdà (1957- ).
Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’oest, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).
Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona.
Al centre hi ha l’aeròdrom de la Quillana, destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.
(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)
Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.
Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).
(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
