Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

So, Bernat de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.

Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.

Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV)  Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.

Sivera, mestre de Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Pintor anònim. Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).

Deixeble del mestre de l’Olleria o bé la mateixa persona que aquest, ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes (Museu de la Seu de València).

Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris.

Siurí i Navarro, Marcel·lí

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 26 abril 1654 – Còrdova, Andalusia, 28 gener 1731)

Eclesiàstic i teòleg. Fou bisbe d’Orense (1709) i de Còrdova (1718).

És autor de bon nombre d’escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.

Siurana, Jaume

2 Respostes

(València, segle XVI)

Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.

Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.

Sitjar, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – Roma, Itàlia, segle XV)

Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la Universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l’orde, residint a Roma.

Sitjar, pantà del

3 Respostes

(Onda / Ribesalbes, Plana Baixa)

Embassament del Millars. En funcionament des del 1958.

Té una capacitat per a 52,3 milions de m3 i ha regularitzat considerablement el curs del riu. S’aprofita per als regatges destinats sobretot als tarongers.

Sitjar, el * -Baix Llobregat-

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat)

Veure> Bruguers  (llogaret i santuari).

Sitges i Grifoll, Joan Blai

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)

Historiador. Director general de duanes.

Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

Sitges de Burjassot, les

1 Resposta

(Burjassot, Horta)

Antigues sitges de blat de València, destinades a assegurar el proveïment de la ciutat, començades dins el terme de Burjassot, el 1573.

Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45.667 hl. Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós.

Al segle XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc (que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap).

Sit, puig del -Plana Baixa-

Deixa un comentari

(Almenara, Plana Baixa)

Un dels turons (110 m alt) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, a l’est de la vila, damunt l’estany d’Almenara.