Urbanització, a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de So N’Oleo.
So N’Oleo
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
So N’Espanyolet
Barri, situat a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina, anomenat també Ça n’Espanyolet. Formà, juntament amb el barri de Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria.
L’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida, des del començament, als teatins.
So N’Armadans
Barri, a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno). El sector més pròxim al port duu el nom de So N’Alegre.
La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades; un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas. El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina. Vora la mar fou construït l’Auditòrium.
És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera. Ha donat nom a una revista literària castellana “Papeles de son Armadans”.
So N’Anglada
Caseria, al nord del nucli de sa Vileta.
So N’Ametller
Barri, al nord-est del nucli urbà, entre els barris des Viver i es Rafal, la carretera d’Inca i el límit amb el terme de Marratxí, que el separa des Pont d’Inca.
El 1938 s’inicià la construcció de l’església parroquial en terres de son Gibert.
So N’Alegre
Barri residencial i turístic, a ponent de la ciutat, contigu a So N’Armadans.
So i de Cortsaví, Bernat (IV) de
(Catalunya Nord, segle XIII – 1337)
Fill d’Arnau (III) de So i de Geralda de Cortsaví. Heretà d’un oncle matern la baronia de Cortsaví. Fou un magnat del rei Sanç I de Mallorca, i el 1320 ell i el vescomte Jaspert II de Castellnou lluitaren a favor del vescomte Eimeric VI de Narbona, nebot de Bernat (V) de So, contra Pere (VII) de Fenollet, vescomte d’Illa, i el baró Guillem (III) de Canet.
Tot seguit s’alià amb aquest darrer per lluitar contra el baró Ademar (IV) de Mosset. El 1335 el rei Jaume III de Mallorca li donà les castlanies de Llívia i So i el creà vescomte d’Évol. Deixà dos fills: Joan (I) i Bernat de So.
So i de Castro
(Rosselló, segle XV)
Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Blanca de So i de Sagarriga.
So i d’Aragall, Bernat (VI) de
(Catalunya Nord, segle XIV – 1413)
Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d’Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya.
Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411.
La seva néta fou Blanca de So i de Sagarriga (Catalunya Nord, segle XV) Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.
So, Guillem de
(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)
Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.
