Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Teixidor, Josep -erudit, s. XVIII-

(el Grau de València, 1694 – València, 1775)

Erudit. Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.

Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno.

Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.

Teix, puig des

(Deià, Mallorca Tramuntana)

Cim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.

Teià, pla de * -Osona-

(Santa Maria de Besora, Osona)

Veure> el Pla de Teià  (poble i cap del municipi).

Teià, castell de * -Pla de l’Estany-

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Veure> castell de Taià  (antic castell).

Tec, el -riu-

(Vallespir / Rosselló)

Riu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla.

A l’alt Vallespir s’encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s’eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest – nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l’Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d’Argelers.

Els principals afluents són, per l’esquerra, el de la Comalada, el riu Ferrer, la ribera Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes.

És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l’hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940).

La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès.

Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s’han instal·lat centrals per a la producció d’energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d’entre 30 i 40 milions de kWh.

És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d’uns 81 km.

Tébar, Ximo

(València, 30 març 1963 – )

Guitarrista, productor i compositor de jazz. Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz. Es professionalitzà a disset anys.

Els anys 1980 fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo. Paral·lelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997.

Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol.

Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo (1990), Hello Mr. Bennett (1992), So what (1997) i Homepage (1998).

Teatre Principal de València

(València, 24 juliol 1832 – )

Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.

A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.

Teatre Principal de Palma


(Palma de Mallorca, 19 novembre 1857 – )

Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al novembre de 1857 tingué lloc la inauguració d’un nou edifici construït per l’arquitecte Joan Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé.

Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d’Isabel II de Borbó. L’edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann.

Durant el segle XIX hom hi representà temporades regulars d’òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s’hi teatre.

Enllaç web: Teatre Principal de Palma

Teatre Principal de Maó

(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )

Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.

La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.

Enllaç web: Teatre Principal de Maó

Tayà, Josep

(Barcelona, segle XIX)

Moblista. Destacà al darrer terç de la centúria.