les Ferreries (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic nom del raval que donà lloc al poble d’Aiguafreda.
les Ferreries (Beranui, Ribagorça) Caseria i antic molí de l’antic municipi de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
les Ferreries (Maià de Montcal, Garrotxa) Barri, a l’est de l’església parroquial.
les Ferreries (Miravet, Ribera d’Ebre) Barri del municipi, a la dreta de l’Ebre, al nord-est del nucli.
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)
Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.
Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.
Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1319)
Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d’Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l’any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave.
Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s’havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l’orde del Temple.
Les disposicions d’aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d’hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)
Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.
Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.
Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)
Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.
La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell
Dades dels Països Catalans 