Arxiu d'etiquetes: Tremp (bio)

Ferrer, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.

Joan Ferrer  (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.

May i Rovira, Miquel

(Tremp, Pallars Jussà, vers 1480 – Madrid, 1546)

(o Mai)  Polític. Fill del regent la cancelleria Joan May i d’Elisabet Rovira, nét del també regent la cancelleria Joan May i besnét de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages.

Fou doctor en drets. Regent la cancelleria de Sardenya (1512-17), ho fou després (1519-33) del Consell d’Aragó. El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles V per part del papa, a Bolonya. El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalano-aragonesa, càrrec que tingué fins a la mort.

El 1535 acompanyà el rei a Tunis; intervingué a les corts de Montsó del 1542, que prorrogà, i fou present, a Barcelona, a l’entrevista entre els consellers i el duc d’Alba sobre el vast programa de fortificació de la ciutat.

Lligat de jove amb humanistes, com Martí Ivarra (que el 1514 li dedicà un epigrama i el 1522 la segona edició barcelonina del vocabulari de Nebrija), i amb el petit cercle erasmista barceloní fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures bàsiques de l’erasmisme al servei de la política imperial.

La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva rica biblioteca -més de 1.800 obres impreses i 400 de manuscrites; a més de texts jurídics, hi figuraven obres d’autors clàssics, italians i francesos i una gran quantitat d’obres d’Erasme, algunes d’elles ja prohibides- i en el gran nombre d’antiguitats que deixà, en morir, al seu palau de Barcelona, que fou després casa dels Pinós.

El catedràtic de Barcelona Rafael Mambla li dedicà la seva Dialectica (1540), i el després arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, els seus Emendationum… (1543).

Manyanet i Vives, Josep

(Tremp, Pallars Jussà, 7 gener 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 17 desembre 1901)

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1859, va dedicar-se a l’educació de la infància.

Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l’any 1901, i l’Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l’arquitecte Antoni Gaudí.

Bastús i Carrera, Vicenç Joaquim

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 1799 – Barcelona, 3 abril 1873)

(o Joaquim Vicenç)  Polígraf, filòleg i erudit. Va popularitzar els coneixements i les curiositats de l’arqueologia i de la història.

Entre les seves obres: Diccionario Històrico-Enciclopédico (1833), Curso de Arqueología. Tratado de Declamación (1843), Historia de los Templarios (1834), La sabiduria de las naciones (1862-67), Memorándum anual y perpetuo de todos los acontecimientos naturales o extraordinarios, históricos, civiles, etc. (1855-56).

Censor reial a Catalunya (1836) i censor de teatres des del 1853, col·laborà a la premsa barcelonina i fou director d’“El Guardia Nacional”.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1835), de l’Arcàdia de Roma (amb el nom d’Irenio Tespiano) i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor (1835).

Barbal i Farré, Maria

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949 – )

Novel·lista. Professora d’institut.

El 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer.

Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998).